Resultats de la cerca

És situada vora el llac homònim 47,8 km 2 , al punt per on en surt el riu Aare Té indústries de la ceràmica i metallúrgiques i d’elaboració de formatges És un centre turístic Ciutat típica, amb carrers porticats, és dominada per un castell del s XV L’església conserva frescs dels s XIII-XV

És corrent la identificació amb Sitges, sense cap base documentada

Centre d’una comarca agrícola, té fàbriques de maquinària i aparells electrònics, i és centre cultural i turístic Bisbat catòlic des del 585, conserva nombroses esglésies i edificis gòtics i renaixentistes la catedral s XV i XVI té una torre romànica

És coneguda bàsicament per un grup d’inscripcions romanes conservades als Prats de Rei Anoia, fet que permet la hipòtesi que correspon a aquesta vila Dues inscripcions porten el nom de la ciutat, la de l’Alt Imperi com a Sigarra , i l’altra, més tardana, del segle IV, Segarra

Concentra la indústria del cantó i és una ciutat turística per la proximitat als saltants del Rin

El projecte fou incorporat el 1976 al Pla Comarcal, però l’oposició popular féu que la Generalitat acabés desestimant el projecte, que fou substituït pel d’una àrea recreativa El nom prové de l’església romànica del poble de Gallecs

Centre turístic i d’esports d’hivern, vora el llac homònim i a 1838 m d’altitud sobre el nivell de la mar Des de temps remots són conegudes les seves aigües termals

Situada a les vores del Steinbach, tributari del llac de Constança, té indústria tèxtil, que fou cèlebre ja a l’edat mitjana La ciutat sorgí segle X a l’entorn del monestir de Sankt Gallen , fundat al començament del segle VII i que fou el centre principal de la cultura de l’Alemanya del segle VIII al XI Adoptà la regla benedictina 747 per voluntat de Pipí En la seva escola ensenyaren mestres cèlebres el cant litúrgic hi fou conreat per obra, sobretot, de Notker Bàlbul Sostret a la jurisdicció eclesiàstica de Constança 818 i protegit pels Otons, passà a les mans de Frederic I Barba-roja 1180…

El 9 d’abril de 1388 hi tingué lloc la batalla que significà la victòria de la confederació dels suïssos per a llur autodeterminació enfront dels Àustria i que menà al tractat de pau signat amb Albert III d’Àustria abril del 1389

Situada a la vora dreta del llac Léman, forma, de fet, dos municipis Montreux-Châtelard i Montreux-Planches Nucli d’indústria tèxtil i alimentària, i centre turístic Hi tingué lloc, el 20 de juliol de 1936, l’anomenada convenció de Montreux, que definia el règim jurídic internacional aplicable als estrets turcs del Bòsfor i dels Dardanels Establia la llibertat de trànsit de les naus de comerç dels estats amb els quals Turquia no estigués en guerra, i la reglamentació del trànsit de les naus de guerra en temps de pau En temps de guerra, prohibició de trànsit als vaixells de guerra dels…