Resultats de la cerca

Centre vitivinícola important són famosos els vins del Marienberg, a l’esquerra del Main, té indústries enològiques, cerveseres, químiques, de vernissos, del paper, etc Centre d’ensenyament superior És bisbat catòlic Establerta sobre el lloc d’una antiga fortalesa romana, mencionada per primer cop l’any 704 castellum Virteburch , esdevingué 741 seu d’un bisbat fundat per sant Bonifaci Hom hi bastí una primitiva catedral al lloc on havia estat martiritzat el bisbe irlandès Kilian l’any 689 Els bisbes estengueren aviat llur domini temporal damunt la Francònia oriental i…

Centre agrícola i industrial fàbriques d’electrodomèstics, màquines de cosir, barrets, sabates, naips, cuir, articles de confecció Fou l’antiga capital del ducat de Saxònia-Altenburg fins el 1918

Situada a la riba esquerra de l’Ilm afluent del Saale, és un centre turístic i industrial aparells elèctrics, maquinària de precisió, indústries químiques, etc Residència d’Otó II 975, el castell fou seu d’un primitiu comtat La ciutat fou fundada el 1254 pel comte d’Orlamünde i passà al domini dels Wettin 1372 Després de la divisió territorial de Turíngia 1547, esdevingué la capital del ducat de Saxònia-Weimar 1556 i, posteriorment, del ducat de Saxònia-Weimar-Eisenach 1741-1918 Centre cultural i intellectual d’Alemanya s XVIII-XIX, hi visqueren i hi ensenyaren JGvon…

Centre comercial i industrial al límit amb el Saarland i prop de la frontera francesa, té indústries mecàniques, tèxtils, de la fusta i adoberies Fundada al s XII, fou la capital del ducat de Zweibrücken

És un centre miner sal gemma, potassa i industrial maquinària agrícola, ciment, foneries, indústries químiques Centre fortificat al segle X, fou capital del ducat d’Anhalt-Bernburg del 1244 al 1468 i, posteriorment, del 1603 al 1863

Convertida en seu d’un bisbat per Otó I 968, fou capital del ducat de Saxònia-Merseburg 1656-1738 i annexada després per Prússia 1815 L’aspecte de la ciutat és presidit per la catedral començada el 1015 i el castell, una construcció del gòtic tardà Gran centre industrial de productes químics i construccions mecàniques Fàbrica de cellulosa

Situada a les dues vores del Neisse, quan aquest riu esdevingué el límit entre la RD Alemanya i Polònia 1945, els barris situats a la vora dreta restaren sota l’administració polonesa, amb el nom de Zgorzelec La ciutat, capital d’un antic ducat, s’estén en una important via que de la plana germànica, a través de Zittau, porta a Bohèmia És un nucli industrial, amb fàbrica estatal de vehicles, vagons de tren, maquinària i confecció

Situada a la dreta del Rin, prop de la confluència amb el Main, al peu del Taunus i enfront de Magúncia, té indústries papereres i de material plàstic És una tradicional estació balneària d’aigües termals, coneguda i ja apreciada en època romana, que era anomenada Aquae Mattiacae Antiga capital del ducat de Nassau, passà a Prússia al s XIX Després de la Primera Guerra Mundial fou seu de la comissió aliada durant l’ocupació 1918-29

És situada a la riba del llac homònim, en una regió de boscs i llacs, al NW del país Centre cultural museus, escoles especials, conservatoris, etc, té també indústries mecàniques i de mobles, principalment, i construccions navals i indústria química i alimentària Conserva una catedral gòtica s XIII-XV, amb una torre de 117 m, i un castell reconstruït al s XIX que s’alça en una illa Fou la capital del gran ducat de Mecklenburg-Schwerin i, sota l’administració de la RD Alemanya, del bezirk de Schwerin

S'estén al peu de la Selva de Turíngia, en una antiga via que unia Frankfurt de l’Oder amb Breslau És un nucli industrial, amb indústria mecànica i química, fàbriques de porcellana i foneries A l’edat mitjana fou possessió dels bisbes de Magúncia i es convertí en la capital del ducat de Saxònia-Gotha, i posteriorment, de Saxònia-Coburg-Gotha A partir del 1763 hi fou editat l' Almanach de Gotha , i el seu institut geogràfic, fundat per Justus Perthes 1785, posseí la collecció més completa de mapes i documents geogràfics de tot el món Conserva alguns monuments l’ajuntament 1574, la…