Resultats de la cerca

Centre industrial, prop de la frontera xinesa, i port fluvial a la desembocadura del riu Yalu, a la costa de la mar Groga Indústries del paper, tèxtils i conserves de peix

La tradició clàssica atribuïa la fundació de Sagunt als grecs de Zacint, una illa de la mar Jònica al NW del Peloponès Livi i Sili Itàlic, que accepten aquesta versió, diuen que també s’hi barrejaren altres grecs procedents de la ciutat d’Ardea, i aquest darrer precisa que es tracta de l’Ardea de Daunia Apúlia, Magna Grècia La majoria dels investigadors moderns són força escèptics davant aquesta tradició, tardana, d’èpoques hellenística i romana, i molts han suposat que fou inventada per la semblança dels noms Zákhanta en lloc de Saguntum No hi ha cap més testimoni del fet que els de Zacint…

Era a la zona de confluència del Segre amb l’Ebre Ha estat identificada amb Riba-roja, Mequinensa i, darrerament, amb la vall d’Utxesa Hom suposa que encunyà les monedes ibèriques que duen la inscripció Otobesken

Antic i petit port pesquer, ràpidament desenvolupat en convertir-se en port obert l’any 1897 encara que glaçat a l’hivern és enllaçat amb l’interior per ferrocarril i mitjançant el transport fluvial efectuat pel Taedong Té mercat de peix i marisc La indústria comprèn refineries de coure i d’or, construcció naval, vidre i fabricació d’elèctrodes Té salines i cultius de pomeres a l’àrea agrícola de la rodalia

Port i centre industrial a la costa de la badia de Yonghŭng, té indústries mecàniques, químiques, del ciment i de conserves peix

És probable que fos també el nom de la ciutat ibèrica que hi hagué al turó de Sant Miquel de Llíria

Situada a l’estuari del Namdae-ch'ŏn, prop del límit amb Hamgyǒng Meridional, és un port natural, exportador de productes agrícoles, pesquers i forestals Mineria i metallúrgia del ferro i del magnesi Té un institut politècnic