Resultats de la cerca

La ciutat de Tbilisi és situada a banda i banda del Mtkvari o Kura en una estreta vall al peu del Mtacminda Al costat de la part vella de la ciutat, que conserva el seu aspecte tradicional, hi ha una part moderna sorgida arran del creixement demogràfic A part les funcions administratives i culturals pròpies d’una capital, té fàbriques de maquinària, indústries tèxtils seda, de la fusta i alimentàries, a més d’una important artesania Fundada al segle IV, per la seva posició de cruïlla de vies de comunicació fou disputada sempre per bizantins, perses, àrabs i turcs Fou la capital del regne de…

Situada a la riba dreta de l’Indus, és centre de comunicacions fluvial i ferroviari, mercantil i industrial ciment, teixits, metallúrgia, productes alimentaris Al S de la ciutat hi ha el pantà de Sukkur , amb una presa de 1 600 m d’amplada, que permet el regatge de 2,8 milions d’hectàrees de conreu de blat, arròs, mill i cotó

Situada als contraforts sud-occidentals del Caucas, és port a la mar Negra Centre industrial Primitiva colònia grega, Dioskuria segle V aC, fou conquerida segle I dC pels romans Sebastopolis , passà als bizantins al segle VI, i els genovesos hi tingueren una factoria Conquerida pels turcs al segle XVI, adquirí el nom actual i fou un important mercat d’esclaus El 1810 passà al domini de Rússia

Centre comercial i industrial metallúrgia lleugera, tèxtil, d’instruments de música Centre d’ensenyament superior Al s VI fou capital del Panjab i, més tard, important centre dels sikhs mausoleu Nanak

Nus de comunicacions de carretera i ferrocarril, és també centre comercial i fabril teixits de cotó

Mercat agrícola cotó i blat i centre comercial Indústries alimentàries i d’artesania

Sorgí el 1948 arran de la construcció de la fàbrica metallúrgica de la Transcaucàsia A més de la indústria del ferro hi ha també complexos químics i fàbriques de fibres químiques

La seva posició en fa un punt estratègic i d’intercanvis comercials Conreus de cotó i fàbriques tèxtils i de productes farmacèutics i alimentaris Amb el nom de Purushapura —nom que li canvià per l’actual l’emperador Akbar— fou al segle II residència de Kanishka, de la dinastia Kušān El 1833 fou conquerida pels sikhs i el 1849 pels anglesos

Connectada per ferrocarril i carretera amb Lāhaur i Multān, és un centre industrial en expansió, amb indústria tèxtil cotonera, farineres i granges estatals productores de llet i cria d’ovelles Té un institut superior afiliat a la Universitat del Panjab

Manufactures de teixits, de cuirs i de ceràmica, amb noves possibilitats industrials per la força motriu provinent del gas natural