Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Pécs

Vista de la ciutat de Pécs
© Hoffer Gábor / Stock.xchng
Ciutat
Capital del megye de Baranya, Hongria, i alhora districte urbà independent, al SW del país.
Població comercial i industrial, té manufactures ceràmiques, del cuir i de productes alimentaris Jaciments d’hulla i d’urani descobert el 1950 Bisbat catòlic Universitat Antiga ciutat romana, fou durant tota l’edat mitjana la població més important del regne hongarès Experimentà una sensible decadència durant la dominació turca 1541-1687, de la qual es revifà gradualment amb l’entrada de colons alemanys 1681 i sobretot en esdevenir ciutat lliure d’Hongria 1780
Puerto Fijo
Ciutat
Ciutat de l’estat de Falcón, Veneçuela.
Port de pesca a la costa est del golf de Veneçuela Centre d’una conurbació formada per dues refineries de petroli i l’aeroport veí de Las Piedras
San Cristóbal
Ciutat
Capital de l’estat de Táchira, Veneçuela.
És situada a la riba del riu Torbes, a 826 m d’altitud Gràcies a les millores de les comunicacions s’ha transformat en un centre agrícola i comercial i la seva població ha experimentat un fort augment el 1950 tenia solament 54 000 ha Hi ha destilleries i indústries alimentàries i de tabac És un centre turístic i un nus de carreteres
Salgótarján
Ciutat
Capital del megye de Nógrád, Hongria.
Situada a la vora dEslovènia, és un centre turístic i industrial Museu miner
Debrecen
Ciutat
Capital del megye de Hajdú-Bihar, Hongria.
Constitueix un districte urbà 446 km 2 L’augment demogràfic ha estat molt lent els darrers 30 anys 0,6% anual És un nucli industrial important fertilitzants, mobles, tabac, maquinària, instruments de medicina, indústria alimentària Centre d’ensenyament superior Universitat de Kossuth Lajos, fundada el 1912 Universitat de Medicina de Debrecen, independent des del 1949, i Universitat de Ciències Agràries de Debrecen, del 1868 Fundada al segle XIV, adquirí preeminència dos-cents anys més tard, durant l’ocupació turca i després Fou coneguda amb el nom de “Roma calvinista”, a causa de la…
Cumaná
Ciutat
Capital de l’estat de Sucre, Veneçuela.
L’augment demogràfic, recent, és posterior als terratrèmols que destruïren diverses vegades la ciutat Actualment és a la vora del riu Manzanares i estesa fins al golf de Cariaco, on hi ha Puerto Sucre, el port És el nucli industrial indústria tèxtil, del tabac, de l’oli de coco i el centre comercial d’una àrea predominantment agrícola i ramadera És un important port pesquer, amb indústria conservera s ardines Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, fundada el 1958 La regió fou explorada per Pedro Alonso Niño i Cristóbal Guerra en 1499-1500, però el primer establiment hi fou…
Cabimas
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, a l’estat de Zulia, a la vora oriental del llac de Maracaibo.
És un nucli productor i refinador de petroli, unit per oleoducte amb Lagunillas Port internacional
Eger
Ciutat
Capital del megye d’Heves, Hongria.
És situada al peu dels monts Mátra i del massís de Bükk, al centre d’una regió d’horta i vinya Estació termal balneari Construccions mecàniques i elèctriques i indústria alimentària
Ciudad Guayana
Ciutat
Ciutat de Veneçuela, al SE de l’estat de Bolívar.
Centre comercial resultant de la fusió de Puerto Ordaz, San Félix, Matanzas, Caruachi i Castillito, a la confluència dels rius Orinoco i Caroní Els darrers anys la població ha experimentat un gran creixement degut a l’expansió econòmica Indústria siderúrgica, química i de la construcció Encreuament de carreteres i ferrocarrils miners Port fluvial i aeroport
Ciudad Bolívar
Ciutat
Capital de l’estat de Bolívar, Veneçuela, situada al sud del país, a la vora dreta del baix Orinoco.
És el principal centre agrícola, ramader, miner manganès, bauxita i les explotacions de ferro de Cerro Bolívar i comercial i nucli industrial hidroelèctrica de l’estat La via de comunicació més important és la de l’Orinoco port fluvial i també marítim gràcies de l’amplada del riu Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universidad de Oriente, Núcleo Bolívar Fou fundada cap al 1760 per Joaquín Moreno de Mendoza amb el nom d' Angostura El 1846 el congrés nacional li canvià el nom per l’actual Hi fou celebrat el congrés d’Angostura 1819