Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Agedàbia
Ciutat
Ciutat de Líbia, capital del districte de’Al Wahat, al nord-est del país.
Entre el 2001 i el 2007 fou part i capital del districte d’Agedàbia
Tubruq
Ciutat
Capital del baladiyya de Tubreq, Líbia, a la Cirenaica, no lluny de la frontera egípcia.
El seu port —el millor refugi natural de la costa— és final d’un oleoducte pel qual s’exporta petroli des del 1967 Assetjada, infructuosament, de l’abril al desembre del 1941, per l’Afrika Korps de Rommel, s’hagué de rendir, el 21 de juny de 1942, a les divisions blindades d’aquest, les quals hagueren d’evacuar-la al novembre d’aquell mateix any
Trípoli
Ciutat
Capital de Líbia i del baladiyya homònim.
Situada a la costa mediterrània, al centre d’un fèrtil oasi, és el principal centre econòmic del país, que agrupa la meitat de les indústries de Líbia alimentàries, tèxtils, de la pell, del tabac, artesanes i turístiques Al seu port —el més gran del país—, s’efectuen les tres quartes parts del comerç exterior Té aeroport internacional Hi ha la Universitat d’Alfateh, fundada el 1973 Consta de dos nuclis diferents l’antic barri àrab, de carrerons estrets, basars pintorescs i animats, i la zona nova, d’aire europeu, construïda durant l’ocupació italiana Fundada per colons fenicis i sicilians…
Bengasi
Ciutat
Capital del baladiyya homònim, Líbia i una de les tres capitals de l’estat, situada vora el golf de Sidra.
És un nucli industrial alimentació, teixits, nus de comunicacions carretera, ferrocarril, aeroport internacional i port i centre d’ensenyament superior University of Libya, fundada l’any 1968 Antiga colònia grega, anomenada Euhespèrides , fou sotmesa als Ptolemeus d’Egipte, que li donaren el nom de Berenice caigué sota el domini de Roma el 96 dC, i posteriorment segle III esdevingué la capital de la província Cirenaica Possessió dels àrabs des del segle VII fins al 1540 i dels turcs del 1540 al 1911, fou ocupada pels italians a partir del 1911 Durant la Segona Guerra Mundial passà…
Al-Baydā’
Ciutat
Capital del baladiyyā Al-Jabar al-Akhdar, Líbia.
Centre agrícola i comercial d’una regió d’economia essencialment agrícola blat, vinya, fruita Desenvolupada a l’entorn del santuari de la tomba de Sīdī Rafas 675, la ciutat fou afaiçonada de nou a partir del 1963 com a capital d’estiu de Líbia
Babahoyo
Ciutat
Capital de la província de Los Ríos, Equador, vora el riu Babahoyo, prop de la confluència amb el Guayas.
Centre agrícola cacau, cafè, canya de sucre, industrial indústries derivades de l’agricultura i miner sofre, or, argent Centre de la navegació fluvial del riu Guayas
Azogues
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província d’El Cañar.
Centre agrícola canya de sucre, cafè, cacau, cautxú, cereals, industrial ciment, miner or, argent, cinabri, sofre, carbó, salnitre, coure, platí, conserva una artesania important Nus de comunicacions carretera Panamericana
Ambato
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província de Tungurahua, al N del volcà Chimborazo, en una vall andina.
Situada vora el riu Ambato de la conca del riu Marañón que, amb el clima temperat, permet conreus d’arbres fruiters als voltants de la ciutat que li donen la primacia al mercat nacional D’aquí parteix la millor via de penetració cap a la selva amazònica És característic el mercat indi La base de l’economia és la indústria tèxtil, cervesera, del cautxú, sucrera i de productes alimentaris El 1698 sofrí els efectes d’una forta erupció volcànica, i el 1949 fou destruïda per un terratrèmol
Esmeraldas
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’Equador.
Situada a la desembocadura del riu Esmeralda, és port petrolier i terminal d’oleoducte Centre agrícola, comercial i turístic Centre d’ensenyament superior Universidad Técnica Luis Vargas Torres, fundada el 1970
Cuenca
La catedral de Cuenca
© J. Cavero
Ciutat
Ciutat de l’Equador, capital de la província d’Azuay.
Situada a la Cordillera Real, en una regió agrícola i ramadera és un petit nucli industrial Centre d’ensenyament superior Universidad de Cuenca, fundada el 1868 Fou fundada el 1557 per Gil Ramírez Dávalos sobre la ciutat indígena de Torrebamba amb el nom de Santa Ana de los Ríos de Cuenca Des del 1809 fins al 1816 fou seu de la Real Audiencia a causa de la revolució de Quito, i el 1845 s’hi reuní la Convención Nacional