Resultats de la cerca

Situada a la costa meridional de l’illa, prop de la desembocadura de l’Ozama, fou la primera ciutat fundada pels europeus 1496 al continent americà i fou també el punt de partida de la colonització castellana a les Antilles Tingué una gran prosperitat fins al final del s XVI, a partir del qual entrà en una llarga decadència, que durà fins a l’inici del règim del general Trujillo, període en què aconseguí un gran desenvolupament A més de les funcions polítiques i administratives, hi tenen importància les activitats comercials i portuàries Té aeroport internacional Centre d’ensenyament superior…

Situada al N de l’illa, a la vora dreta del riu Yaque del Norte, a la zona més fèrtil de la vall del Cibao, és la segona ciutat del país Bones vies de comunicació Indústria del tabac, fusta, destilleries i conserves Té aeroport

Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…

És un centre tèxtil cotó, seda i de la pell Karakul, i terminal de ferrocarril Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī segle X i el minaret de Kalyan, amb excellents mosaics de rajola Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim 709 Durant l’època samànida 892-999 fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa A la seva caiguda fou…

Situada a la vall del riu Čirčiq, afluent del Syrdarja, té indústria electroquímica, maquinària agrícola, indústria química i materials per a la construcció Sorgí el 1935, en ésser construïda la central hidroelèctrica al riu Čirčiq

Hi passa, pel S, el Gran Canal de Fergana Nucli d’indústria química i lleugera Nus ferroviari Després de la independència de l’Uzbekistan 1991, el nom de la ciutat recuperà la forma uzbeka Quqon

Nucli industrial indústria tèxtil i alimentària i nus de comunicacions ferroviàries Centre d’ensenyament superior

Mines de carbó Gasificació subterrània

Centre agrícola de la fèrtil vall de Fergana, ocupat essencialment per les plantacions de cotó, s’ha convertit alhora en un centre industrial tèxtil i miner, a causa de l’explotació petrolífera de la regió

Indústria metallúrgica