Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Teplice
Ciutat
Ciutat del NW de Bohèmia Septentrional, Txèquia.
Centre balneari tradicional al peu de les muntanyes Metallíferes, es convertí, després de la Segona Guerra Mundial, en un nucli industrial destacat, amb indústria del cristall, ceràmica, de la fusta i tèxtil
Praga

Aspecte del pont de Carles, Praga
© Lluís Prats
Ciutat
Capital de Txèquia i del kraj de la Bohèmia Central, té l’estatus de districte independent.
La geografia Situada a les ribes escarpades del Vltava, entre les confluències de l’Elba i del Berounka, al centre mateix de la conca hidrogràfica bohèmia, oposa una vora esquerra escarpada i travessada per petits afluents, on hi ha els barris Hrad Čany i Malá Strana ‘ciutat menor’, a una vora dreta oberta, en la qual s’aixequen la Staré Město ‘ciutat vella’ i la Nové Mesto ‘ciutat nova’ Ultra els nombrosos barris nous construïts d’ençà del segle XIX, entorn de la plaça Václavské, l’expansió urbana s’ha produït per absorció de nuclis veïns, com els de Michle, Vršovice, Zižkov, Libeň i…
Poděbrady
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia central, a Bohèmia, Txèquia, situada a la dreta de l’Elba.
Cristalleries Aigües termals Coneguda des del segle XI com a centre comercial, és pàtria del rei Jordi de Bohèmia El seu balneari data de l’any 1908
Plzeň
Ciutat
Capital del kraj de Bohèmia Occidental, a Bohèmia, Txèquia, situada al SW de Praga.
És centre cultural, amb una gran tradició industrial té fàbriques de paper, calçat i vidre, quatre grans fàbriques de cervesa especialitat Pilsen i una important indústria siderúrgica, destinada a fabricar armes i vehicles, fundada el 1859 pel comte Evon Waldstein, i adquirida el 1869 per E Škoda El centre de la ciutat ha conservat el traçat primitiu, amb edificis gòtics i renaixentistes
Pardubice
Ciutat
Ciutat del kraj
de Bohèmia Oriental, Txèquia, a l’E de Praga i a la vora de l’Elba.
Centre d’una activa zona industrial, disposa d’indústries químiques i electròniques i una refineria de petroli Entre els monuments que conserva moltes construccions renaixentistes, cal esmentar les esglésies dedicades a sant Bartomeu i als Tres Reis, d’estil gòtic tardà, i la “Porta Verda” 1507
Ostrava
Ciutat
Capital de la Moràvia Septentrional, Txèquia, a la dreta de l’Oder.
Formada per la unió dels dos aglomerats Moravská Ostrava i Slezská Ostrava, des del 1947 ha experimentat un gran increment demogràfic prop del 40% Al SE s’uneix amb la ciutat satèllit de Havířov És centre de la regió carbonífera més important del país i hi ha una gran varietat d’indústries, principalment siderúrgiques i alimentàries
Opava
Ciutat
Ciutat de la Moràvia Septentrional, Txèquia, vora la frontera amb Polònia.
Centre d’una regió agrícola i forestal, és un mercat important Del 1849 al 1918 fou capital de la Silèsia austríaca
Olomouc

Rellotge de l’Ajuntament d’Olomouc
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Ciutat de la Moràvia Septentrional, a Txèquia, prop del riu Morava.
És nus de comunicacions, amb importants indústries metallúrgiques, alimentàries i químiques Té universitat i és bisbat des del 1063 i arquebisbat des del 1777 Hi ha la catedral de Sant Wenceslau començada al segle XII i algunes esglésies gòtiques i barroques La casa de la ciutat és l’antiga residència dels prínceps-bisbes 1664-1774 Del segle XIII al XVII fou, alternativament amb Brno, capital de Moràvia
Most
Ciutat
Ciutat de Bohèmia, a Txèquia.
Situada al NW de la regió, vora el Biela, i als peus de les muntanyes Metallíferes Centre de la zona hullera del país, amb la pràctica totalitat de la producció de lignit de Txèquia, era una població totalment alemanya fins al segle XIX, que començà l’emigració de treballadors txecs Hi ha foneries i indústries químiques
Zlín
Ciutat
Ciutat de la província de la Moràvia Meridional, a Txèquia.
Situada a les vores del riu Dřevnice, poc abans de l’aiguabarreig amb el Morava, el creixement urbà es degué a la installació de les grans fàbriques de calçat de la família Bat'a Té també factories mecàniques accessoris d’automòbil i indústria de pneumàtics i de cautxú sintètic Entre el 1945 i el 1990 s’anomenà Gottwaldov