Resultats de la cerca
Es mostren 19 resultats
Taixkent

Madrassa Kukeldash, Taixkent
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’Uzbekistan i de l’oblast’ homònima.
Situada a la vall de Čirčik, té indústria mecànica, del metall i lleugera Hi termina l’oleoducte Dzarzak-Bukhara-Taixkent Centre d’ensenyament superior Centre comercial de les rutes de caravanes entre Europa i Orient, fou conquerida pels àrabs segle VIII i pels mongols segle XIII Més tard fou annexada pel kanat de Kokand 1814 i pels russos 1865, que la convertiren en capital de la nova governadoria general del Turquestan i construïren una nova ciutat europea al costat de la primitiva
Sumgait
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, al NW de la península d’Apšeron, a la mar Càspia.
Sorgida el 1949, amb el desenvolupament de la indústria química i metallúrgica, segueix en importància industrial la capital de la república Bakú Té indústries siderúrgiques laminats, tubs, químiques cautxú, fertilitzants i de l’alumini
Samarcanda

Madrassa a la plaça Registan, Samarcanda
© Corel / Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’oblast homònima, a l’Uzbekistan.
Construccions mecàniques, indústria química, tèxtil cotó i alimentària Rep gas pel gasoducte Bukhara-Taixkent Universitat i diversos centres d’ensenyament superior i instituts d’investigació Capital de la Sogdiana en temps dels aquemènides, fou conquerida per Alexandre el Gran ~329 aC i, amb el nom de Mαράλανδα, formà part de l’imperi selèucida i del regne de Bactriana Conquerida pels àrabs en l’expansió de Qutayba ibn Muslim 709-712, durant el temps dels samànides esdevingué segles IX i X un dels principals centres culturals de l’islam, focus del renaixement literari persa Després de les…
Nukus
Ciutat
Capital de la República Autònoma de Karakalpakistan, a l’Uzbekistan.
Situada a l’inici del delta de l’Amudarja, té indústries metallúrgiques, de la construcció i alimentàries Té una filial de l’Acadèmia de Ciències de l’Uzbekistan, amb diverses escoles especialitzades
Navoi
Ciutat
Ciutat de l’Uzbekistan, a l’oblast de Samarcanda.
Indústria química Central de gas
Namangan
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, a l’Uzbekistan.
Situada al N de la vall de Fergana, és travessada pel canal de Fergana Septentrional Esmentada com a poblat a la darreria del s XV, és considerada ciutat des del 1610 Actualment és un mercat agrícola cereals, fruita i ramader i un nucli d’indústria tèxtil i alimentària Nus ferroviari a la línia Kokand-Učkurgan-Andižan
Gäncä
Ciutat
Ciutat de l’Azerbaidjan, a les ribes del riu Gäncäçay, afluent del Kura.
Gran centre industrial i cultural de l’Azerbaidjan el segon, després de Bakú Indústria tèxtil molt desenvolupada, fàbriques d’aparells de precisió, d’alumini i porcellana Sota domini soviètic, del 1935 al 1989 fou anomenada Kirovabad
Bakú
Ciutat
Capital de l’Azerbaidjan, vora la mar Càspia, als contraforts orientals del Caucas.
Situada a l’entrada d’una profunda badia de la península d’Apšeron, el nucli primitiu és constituït per una antiga fortalesa emmurallada, amb nombrosos vestigis de les èpoques turca i persa Aquest conjunt és situat dalt un turó que domina la ciutat administrativa moderna, estesa als seus peus Bakú és un gran centre de la indústria petroliera, cap d’una sèrie de ciutats més petites, totes dedicades a l’extracció de petroli de la península d’Apšeron Fins a la Segona Guerra Mundial fou el centre petrolier del país, i actualment encara és important aquesta activitat Té grans refineries, indústria…
Urgenč
Ciutat
Capital de l’oblast’ de Coràsmia, a l’Uzbekistan.
És travessada pel riu Amudarja Fou fundada a mitjan segle XVII en traslladar-se al territori que ocupa actualment els habitants de l’antiga ciutat homònima situada uns 130 km al NW Fou un centre comercial important del kanat de Khiva, i actualment hi té una certa rellevància la indústria lleugera
Bukhara
Ciutat
Capital de l’oblast’ homònima, l’Uzbekistan, situada a l’extrem occidental del gran oasi de Zeravsan.
És un centre tèxtil cotó, seda i de la pell Karakul, i terminal de ferrocarril Entre els monuments de la ciutat, que en testimonien la passada esplendor, són remarcables el pretès sepulcre d’Ismā'īl Sāmānī segle X i el minaret de Kalyan, amb excellents mosaics de rajola Malgrat ésser de fundació molt antiga, hom té poques dades de la història preislàmica de Bukhara La penetració àrab, iniciada el 674, no es consolidà fins a la conquesta de Qutayba ibn Muslim 709 Durant l’època samànida 892-999 fou un important focus cultural, centre del renaixement literari persa A la seva caiguda fou…