Resultats de la cerca

Té indústria alimentària Del 1929 al 1940 fou capital de la República Autònoma de Moldàvia

Tractament del cotó i el cafè Perfums

És un centre comercial artesà i industrial manipulacions del cotó, fàbrica de teixits, cigarrets en un entroncament de camins Hi ha instituts d’investigació sobre la ramaderia i les fibres tèxtils tropicals, i és un nus de comunicacions ferrocarril, carreteres i aeroport

Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Escola tècnica i de medicina Conserva una fortalesa del s XVI El 1991 recuperà el nom romanès de Tighina

Situada a les vores del Reut, a la conca del Dnièster, és un nus important de comunicacions Té sobretot indústria alimentària olis, vins, etc Fundada al segle XV, és un centre cultural important És equipada amb escola politècnica i de medicina disposa també de diversos teatres

Emplaçada en una península de l’albufera d’Ebrié, l’obertura del canal de Vridi el 1950 convertí la ciutat en port d’aigua profunda el hinterland del qual s’estén fins al Níger La ciutat, que ha crescut de pressa gràcies al port tenia 26000 h el 1937, consta de tres parts Le Plateau, centre d’afers Adjamé, barri industrial i d’habitatge i, a l’illa de Petit Bassam, el raval de Treichville Centre industrial laminació d’alumini, indústria química, construcció mecànica, refinatge de petroli Elaboració i comerç de productes agraris de la regió fusta, cafè, cacau, pinya tropical, plàtans, oli de…

Situada a les vores del riu Byk, afluent per la dreta del Dnièster Important nucli industrial, especialment del metall Seu de l’Acadèmia de Ciències de Moldàvia, té sis centres d’ensenyament superior, inclosa la universitat, fundada el 1945 Capital de la RSFS de Moldàvia, en accedir aquest territori a la independència, esdevingué capital del nou estat

Port fluvial a les vores del Dnièster, té indústria lleugera i alimentària i construccions mecàniques Té escola tècnica i de medicina Conquerida pels turcs el 1484, que li donaren el nom de Bender, aquests hi construïren una fortalesa s XVI, encara conservada Sota domini rus i posteriorment soviètic des del 1812, fou anomenada Bendery fins que el 1991 recuperà el nom romanès