Resultats de la cerca

Indústries mecàniques, tèxtils i alimentàries És base naval i centre de turisme concentrat a l’illa d’Uljanik Bisbat catòlic Antiga colònia romana Pietas Iulia , la població fou successivament possessió dels bizantins 539 i dels francs 788 i capital del marquesat d’Ístria Després pertangué a Venècia 1150, a Àustria 1850 i a Itàlia 1920 i fou incorporada a Iugoslàvia el 1947

Principal població portuària de Croàcia, té diverses indústries de paper, de fabricació de motors i d’elaboració de tabacs i refineries de petroli Arquebisbat catòlic Té aeroport Al s XIII, sota domini venecià, rebé el nom italià de Fiume, amb el qual ha estat coneguda fins als temps moderns

És centre d’una comarca vinatera malvasia Centre d’estiueig i estació balneària Bisbat catòlic Conserva notables edificis medievals i renaixentistes i una cèlebre basílica del s VI

Situada al SE de la ciutat de Tirana és un nus de comunicacions Centre industrial indústria siderúrgica i alimentària, hi ha una refineria de petroli

És el principal port de l’estat, des del qual exporta fruita, tabac i oli Té indústria alimentària i mecànica Formà part de l’imperi d’Orient dominada després pels búlgars, retornà als bizantins el 1042 El 1082 els normands se n'empararen, però el 1085 retornà a Bizanci El 1205 esdevingué domini dels venecians Més tard l’ocuparen els Comnè, i el 1265 passà, com a dot d’Helena Comnè, al rei Manfred de Sicília Del 1272 al 1368 fou capital d’un teòric regne d’Albània, la titularitat del qual s’arrogà Carles I de Nàpols Conquerida el 1368 pels capitosts albanesos Jordi Balša i Carles Tapia mort…

Important centre turístic i comercial per mitjà del seu port Acadèmia naval i aeroport internacional Dubrovnik és el nom serbocroat de la ciutat que en català ha estat tradicionalment coneguda amb el nom llatí de Ragusa Fundada pels supervivents eslaus de l’antiga Epidaurus i per un grup de pròfugs romans al començament del segle VII, s’organitzà en república Tenia el llatí com a llengua administrativa i l’eslau per a la vida privada Esdevingué un port comercial de gran categoria Ja al segle XII era centre d’importació i exportació, relacionat amb les ciutats balcàniques i amb les de la…

Per la seva situació estratègica i el seu important castell, fou el centre de la lluita contra els turcs dirigida per Gjergj Kastriota, dit Skandërbeg, el qual cedí el castell en vassallatge al rei Alfons IV de Catalunya-Aragó En fou nomenat castellà Bernat Vaquer 1451, i el 1452 el succeí Ramon d’Hortafà, que amb el títol de virrei a Grècia, Albània i Eslavònia hi encunyà moneda d’argent el 1454 El 1459 passà a domini venecià, i el 1468 fou ocupada definitivament pels turcs, que en feren el principal centre musulmà d’Albània Havia estat seu episcopal 1246-1694

És situada a 835 m d’altura, en un fèrtil altiplà ocupat antigament pel llac de Maliquit, ara dessecat i conreat És una de les principals àrees productores de blat del país Té cultius de bleda-rave, amb producció sucrera, indústria cervesera i producció de farines És un dels principals centres comercials del país

És un centre comercial d’una zona agrícola vora el Kupa, afluent del Sava Installacions hidroelèctriques Té indústries tèxtils i mecàniques Fou fundada l’any 1579 per l’arxiduc Carles d’Habsburg

Mercat agrícola Indústries relacionades amb la pell i els productes agrícoles La ciutat es formà el 1091 al voltant de la colònia romana de Mursa