Resultats de la cerca

El desenvolupament de la població s’inicià al començament del s XIX, amb la fabricació de colors “verd de Schweinfurt”, darrere de la qual s’obrí la indústria metallúrgica, la de maquinària i, finalment, la d’aparells electrònics i de plàstics Són notables l’església de Sankt Johannes s XII i l’ajuntament s XVI

Centre cultural i industrial Desenvolupada a partir d’una església construïda pels comtes de Komburg l’any 970 els quals portaren després el títol de Rothenburg-Komburg , tingué una època d’or als s XIV-XVI, de la qual conserva innombrables construccions

Fou capital, fins a la secularització, d’un petit estat eclesiàstic del Sacre Imperi pabordia de Berchtesgaden El 1933 Adolf Hitler s’hi féu construir una residència de repòs Berghof, destruïda pels francesos el 1945, famosa per les negociacions que hi tingué, especialment el 1938, amb Halifax, Schuschnigg i Neville Chamberlain

Gran centre comercial comunicat amb Bohèmia per les valls del Regen i del Naab i industrial maquinària i productes químics Població d’origen celta Radasbona , esdevingué en temps de Marc Aureli un camp atrinxerat Regina castra En temps carolingis, la ciutat fou capital dels francs orientals i el 1245 es convertí en ciutat lliure de l’Imperi Des del 1663 les dietes imperials hi tingueren lloc oficialment El 792 Carlemany hi convocà un concili, al qual fou cridat Fèlix d’Urgell, i obligat a abjurar l’adopcionisme És seu episcopal des del 739, per obra de sant Bonifaci A més de…

Ciutat fronterera entre Àustria i Alemanya, és sobretot un centre cultural i de comerç fluvial Bisbat catòlic Poblat celta, més tard camp militar romà Castra Batava , ha mantingut en el transcurs de la història la seva fesomia El 1552 hi fou signat, entre l’elector Maurici de Saxònia i l’emperador Carles V, el tractat de Passau , que concedia llibertat religiosa als qui professaven la Confessió d'Augsburgi amnistiava els derrotats en la guerra d’Esmalcalda Aquest tractat fou pres com a terme a quo per la pau d’ Augsburg per establir els drets territorials dels prínceps protestants

És una ciutat industrial, al punt d’aiguabarreig entre els rius Pegnitz i Rednitz, que s’uneixen i formen el Regnitz Limita a l’est amb el Ludwigskanal Fàbriques de joguines, maquinària, miralls, equipament elèctric i electrònic aparells de ràdio, televisió, magnetòfons, indústria tèxtil, cervesera, química, instruments òptics i de precisió, mobles La línia ferroviària Nuremberg-Fürth fou la primera d’Alemanya 1835 L’edifici de l’ajuntament 1840-50 és d’estil florentí Hi passen també les línies Frankfurt-Passau i Munic-Berlín

Situada a la riba del Naab, afluent del Danubi, és un centre de la indústria de la porcellana i del cristall Conserva el seu aspecte de ciutat fortificada medieval

La població s’agrupà al voltant del castell, propietat dels senyors de Scheyern, vers el s XI L’any 1391 obtingué el dret de mercat Fou un petit centre comercial fins al s XX rebé l’estatut de ciutat l’any 1934 El règim hitlerià hi establí un camp de concentració, on, del 1933 al 1945, moriren més de 70000 persones