Resultats de la cerca

Situada a les vores del riu Daugava Dvina Occidental, a 15 km del seu desguàs a la mar Bàltica, és un port important i el centre comercial, industrial i cultural més important del país Ateny gran part de la producció industrial nacional metall, construccions mecàniques, radiotècnia, electrotècnia, aparells de precisió, màquines agrícoles i del transport Posseeix també una gran indústria pesquera El gas li arriba de Komi a través del gasoducte Valdaj-Pskov-Riga Té aeroport Centre d’ensenyament superior Universitat Letona PStuchka, fundada el 1919, i una Acadèmia de Ciències, dotze…

Escoles superiors i centre de comerç i industrial fabricació de sucre i de plàstics L’antiga Reate , dominada pels sabins i més tard pels romans, era bisbat el 500, i el 1354 passà a dependre dels Estats Pontificis Catedral romànica, afaiçonada per dins amb estructures barroques Muralles medievals

Important centre siderúrgic, elabora també productes alimentaris i fabrica teixits Amb la construcció, al s XIX, del ferrocarril Leipzig-Dresden, que aquí travessa l’Elba, es convertí en un important nus de comunicacions terrestres i fluvials Monestir benedictí del s XII, parcialment conservat i restaurat

Barri residencial, amb un jardí botànic i un observatori

Situada a les ribes del riu James i a la plana costanera, és un gran centre comercial i industrial Indústries metallúrgiques de transformació, del tabac, sucreres i farineres Al N hi ha una central nuclear

Antic i petit port de pesca, s’ha desenvolupat actualment com a lloc de platja popular, en el litoral adriàtic Té fabricació de mobles i de xarxes de pesca

Centre d’una comarca vitícola i olivarera Ruïnes de castells medievals

Situada a la vora esquerra del Pardo, afluent del Grande, és important per la fertilitat de les seves terres cafè, canya de sucre, cotó i cereals i per la seva indústria siderúrgica, conserves, tèxtil, destilleries i pells adobades

Població estretament lligada a la producció d’hulla, de la importància d’aquesta ha depès la seva evolució demogràfica 540 h l’any 1871, 168 000 el 1924, 111 000 el 1951

La tradició erudita havia identificat sempre, des del Renaixement, Rhode amb Roses, però la confirmació arqueològica no fou aconseguida fins després del 1960, amb les excavacions d’un nucli urbà romà del Baix Imperi al subsol de la ciutadella de Roses, amb nivells arqueològics que arriben fins a l’època grega El nom de la ciutat, el seu emblema la rosa dels rodis, que posaren al revers de les monedes que encunyaren i la tradició escrita grecollatina permeten d’atribuir-ne la fundació als rodis Però les navegacions i fundacions ròdies de l’extrem occident mediterrani, abans de l’hegemonia dels…