Resultats de la cerca

De fundació probablement fenícia, el 171 aC passà a ésser colònia romana amb estatut de dret llatí, la primera d’aquest tipus creada fora d’Itàlia Colonia Libertorum , poblada amb lliberts fills de soldats romans i dones hispàniques Es desenvolupà a partir del segle I aC a causa del seu port comercial i de les seves fàbriques de garum Decaigué des del segle IV dC, i fou abandonada en època àrab Alguns autors antics la identificaren erròniament amb Tartessos

Era la capital del Convent Jurídic Astigità, un dels de la província de la Bètica El riu Singilis Genil era navegable fins a Astigi

Gràcies a les excavacions dels arqueòlegs francesos, dirigides per Pierre Paris pels volts del 1920, és un dels conjunts urbans més ben coneguts de la Bètica

Al començament del segle IV hi tingué lloc el primer concili d’Hispània, que reuní 19 bisbes, 26 preveres, diaques i laics Deixà 81 cànons les actes conciliars més antigues conegudes, que tracten de l’organització del clericat, de la relació amb els jueus i els pagans, de la penitència i de l’excomunió Acusa un rigorisme, i és important per a la història del celibat obligatori dels clergues

Sembla que fou fundada ~ 138 aC per Dècim Juni Brut el Galaic Hom ha suposat que podia ésser el primitiu nom de València

Fundada per Escipió l’Africà el 206 aC, fou poblada per veterans Ciutat florent al temps de l’Imperi, donà a Roma figures com Trajà, Adrià i Teodosi Les excavacions actuals hi han descobert notables monuments