Resultats de la cerca
Es mostren 31 resultats
Gal·lípoli
Ciutat
Ciutat de la Turquia europea, a la península de Gal·lípoli, que domina l’entrada des de la mar de Màrmara a l’estret dels Dardanels.
El 1304 s’hi establí la Companyia Catalana, i quan Roger de Flor fou mort pels bizantins, aquests atacaren el campament català, que reeixí a resistir l’atac La Companyia hi restà fins el 1307 Muntaner, governador de la plaça, diu, a la Crònica , erròniament, set anys i la utilitzà com a base per als atacs als bizantins Pel juny del 1307 partiren cap a Tràcia
Anshan
Ciutat
Ciutat de la província de Liaoning, a la Xina.
Situada a la fèrtil plana de Manxúria, de clima continental, la ciutat, més que un centre agrícola, ha esdevingut un important centre miner i metallúrgic, per raó de la seva proximitat a dipòsits d’hematites roges Les primeres foneries hi foren establertes el 1918 per la companyia ferroviària de la Manxúria del Sud, i el 1932, amb la creació de l’estat de Manxukuo, foren incrementades i passades a la companyia d’acers Showa, que durant la Segona Guerra Mundial fou presa pels japonesos com una de les seves principals acereries El 1948 fou ocupada per les forces de la República Popular de la…
Aseb
Ciutat
Ciutat d’Eritrea.
Port de la mar Roja a 97 km de l’estret Bāb al-Mandab, situat en una regió càlida i àrida mitjana anual de temperatura 29,4°C, pluges anuals 57,3 mm Començà la seva importància com a port de carboneig d’una companyia italiana per als vaixells en ruta cap a l’Orient L’any 1957 començaren les obres d’ampliació i modernització del port, que foren acabades el 1962, i des d’aleshores ha augmentat considerablement l’exportació de cafè, oli de palma, sal i d’altres productes alimentaris Hi ha una refineria de petroli amb capacitat anual de 500000 tones i és unida per carretera amb Addis Abeba, via…
Machilīpatnam
Ciutat
Ciutat de l’estat d’Andhra Pradesh, Índia.
És situada al delta del Krishna, a la costa de Coromandel Hi ha producció de teixits de cotó Fou l’establiment comercial més important 1611 de la Companyia de l’Índia Oriental
Takarazuka
Ciutat
Ciutat del ken de Hyōgo, a l’illa de Honshū, Japó.
Travessada pel riu Muko, és ciutat balneari, amb jardins botànics, camps de golf, piscines, etc És famós el teatre de l’òpera, amb una capacitat de 4 000 places, la companyia del qual és formada per noies especialment preparades a l’escola de música de la ciutat
Weifang
Ciutat
Ciutat del sheng de Shandong, Xina, a la regió de l’Est.
Situada entre els rius Wei He i Jiao He, al peu del Yi Shan, és un centre industrial, miner i agrícola La ciutat fou creada l’any 1949 per la reunificació de l’antiga Weixian amb el poble miner de Fangzu, creat per una companyia alemanya el 1898
Surat
Ciutat
Ciutat de l’estat de Gujarāt, Índia, prop de la desembocadura del Tāpi.
Port Treballs d’artesania i brocats Visitada a la primeria del s XVI pels portuguesos, el 1612 s’hi establí la primera factoria comercial de la Companyia Anglesa de l’Índia Oriental Perdé la importància que tenia aleshores 800 000 h en convertir-se Bombai en la primera ciutat portuària del país
Calcuta
El Victoria Memorial a Calcuta
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital de l’estat de Bengala Occidental, Índia, a la vora del riu Hooghly, al delta del Ganges.
Constitueix l’aglomeració més gran de l’Índia i el segon centre industrial destaca la indústria tèxtil jute, seguida de la química, la mecànica, la metallúrgica, la paperera i la de transformació de la fusta, així com les drassanes És el primer centre bancari i borsari del país i un centre comercial de primera categoria el port fluvial exporta jute, laca, te i carbó, i importa petroli, carburants, teixits de cotó, sucre de Java i arròs i fusta de Birmània Té aeroport internacional a Dam-Dam És centre d’ensenyament superior University of Calcuta, fundada el 1857 Jada Vpur University, fundada…
Kozhikode
Ciutat
Ciutat de l’estat de Kerala, Índia, a la costa de Malabar, més coneguda pel seu nom anterior de Calicut.
Centre agrícola coco, pebre, cafè, gingebre, nucli industrial indústria del cotó —el teixit de calicó prengué el nom de la ciutat— i centre de comerç sobretot pebre i copra Fou un focus comercial àrab des del segle VII Vasco da Gama hi arribà el 1498, i els portuguesos s’hi establiren el 1511 El 1664 la Companyia Anglesa de les Índies Orientals hi fundà una factoria per al comerç del cotó més tard n’hi fundaren els francesos 1698 i els danesos 1752 Ḥaidar ‘Alī destruí la ciutat el 1765 El 1790 fou ocupada pels britànics
Levàdia
Ciutat
Ciutat de la Grècia Central i Eubea, Grècia, al nomós de Beòcia, al N del golf de Corint.
Té indústria tèxtil Sorgí en el lloc de l’antiga ciutat homònima, cèlebre pel santuari i l’oracle de Trifoni Sota la dependència de Tebes, esdevingué independent el 386 aC Fou pròspera durant l’època romana imperial El 1311 passà a mans de la Companyia Catalana, arran de la batalla del Cefís, i els seus habitants grecs, pel fet d’haver ajudat els catalans, reberen pràcticament els drets i els privilegis dels francs Durant l’ocupació catalana 1311-79 la ciutat formà part del ducat d'Atenes i es regí segons els Usatges Del 1392 a la dominació turca fou regida pels Acciaiuoli