Resultats de la cerca

Té construccions mecàniques i indústries químiques Ciutat portuària, hi ha installacions balneàries i turístiques i de banys de fang

Centre agrícola productor d’ametlles, té també extracció de sofre Prop de la ciutat hi ha el volcà de fang del Maccaiube

Port a la mar d’Asov, té fabricació de maquinària agrícola, refineries de petroli És estació climàtica i de banys de fang

Situada a la costa de la mar Negra, és una ciutat balneari, amb banys de fang i aigües medicinals També té vins i conserves

Hi ha jaciments de sal i indústries de producció de soda Té escoles tècniques Prop de la ciutat hi ha balnearis per a banys de fang

Port a la mar Negra, la demarcació municipal ocupa una superfície de 3526 km 2 i s’estén uns 150 km al llarg de la costa És centre d’una important zona balneària banys de fang i aigües termals i turística, especialment centrada en els esports de neu, que aprofita la situació a la serralada del Caucas occidental Per a aquestes activitars, a uns 60 km del centre urbà hi ha el nucli de Krasnaja Poljana, amb l'estació d'esquí de Rosa Khutor, a més de 2000 m d'altitud, seu destacada de competicions internacionals Posseeix molts centres hospitalaris L'any 2014 s'hi celebraren els 22…

Port important a la mar del Japó, al Pacífic, i terminal del ferrocarril transsiberià, té drassanes, construccions mecàniques i construcció de maquinària per al tractament del peix i per a la indústria de la balena Centre d’ensenyament superior Centre de l’Acadèmia de Ciències de Rússia a l’Extrem Orient, té quatre museus i tres teatres Hi ha banys de fang Fundada el 1860, es convertí 1872 en port militar, atesa la seva importància marítima i estratègica per això fou anomenada “dominadora d’Orient” El 1880 fou declarada ciutat militar especial, i fou reconeguda com a municipi La…

És un important nucli industrial vidre, pells i objectes de corall Fou dominada pels romans des de la fi del s IV aC fins al 79 dC, en què per una erupció del Vesuvi restà coberta de cendres, lapillis, lava i fang fins a una altura de 15 m, cosa que n'evità la deterioració però alhora impedí unes excavacions tan extenses com les de Pompeia Descobertes les ruïnes el 1738, durant el regnat a Nàpols de Carles III d’Espanya les excavacions foren dirigides, fins el 1745, per l’enginyer Roque Joaquín de Alcubierre Represes el 1750, hom descobrí la Villa dei Papiri, així anomenada per la seva…