Resultats de la cerca

Colònia romana s I, fou seu del governador de la Pannonia secunda Devastada per Àtila ~452 i pels àvars s VI, es conserven restes dels murs i de les termes Centre de l'arianisme, s’hi celebraren diversos concilis, entre els quals destaca el del 357, en què fou aprovada una fórmula, coneguda per blasfèmia de Sírmium , que rebutjava tota menció del terme ουσία ‘substància’ i dels seus composts, fins i tot la fórmula de compromís homoioúsios homooúsios en l’especulació trinitària, i afirmava la subordinació del Fill al Pare Rebutjada a Ancire 359, fou avalada novament pel concili de Sírmium…

Manufactures de cuir les primeres del país des de mitjan s XIX i indústries metallúrgiques, electròniques i químiques Port fluvial

És situada a la riba del Tunguska Inferior, a la confluència amb el Kočečum

Situada en el curs inferior del riu Sarno, és un centre agrícola i industrial, amb indústria conservera i activitats tèxtils, de la seda i del cotó

És situada 120 km al NW de Poznan’, al curs inferior del riu Warta Hi ha indústria de fibres tèxtils artificials i sintètiques, de la fusta i alimentària

Indústria especialitzada en la fabricació de sabates n'existeix un museu Fou, a l’alta edat mitjana, centre del Delfinat, integrat a França el 1349 Església romanicogòtica de Sant Bernat i alguns edificis gòtics i renaixentistes

Port artificial, construït en 1921-36, al curs inferior del uadi Sebou, a 17 km de l’Atlàntic Centre comercial i industrial Durant el protectorat francès 1932-56 fou denominada Port-Lyautey

Situada a la vora esquerra del Rin inferior, ha crescut, al s XX, per absorció dels nuclis de Bockum, Verberg, Oppum, Linn i Uerdingen, amb el port d’aquest últim Nus ferroviari i nucli industrial tèxtil sederies, vellut, estampats i siderúrgic i de fabricació de maquinària

La seva posició en fa un punt estratègic i d’intercanvis comercials Conreus de cotó i fàbriques tèxtils i de productes farmacèutics i alimentaris Amb el nom de Purushapura —nom que li canvià per l’actual l’emperador Akbar— fou al segle II residència de Kanishka, de la dinastia Kušān El 1833 fou conquerida pels sikhs i el 1849 pels anglesos

Hi passa, pel S, el Gran Canal de Fergana Nucli d’indústria química i lleugera Nus ferroviari Després de la independència de l’Uzbekistan 1991, el nom de la ciutat recuperà la forma uzbeka Quqon