Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Viborg
Ciutat
Capital de l’amt homònim, a Jutlàndia, Dinamarca.
Situada al centre de Jutlàndia, a la riba occidental del llac homònim, és un nucli industrial foneries i indústria alimentària, tèxtil i tabaquera Antiga capital de Jutlàndia, fou un cèlebre lloc de sacrificis fins el 1340 hom hi elegí els monarques danesos La catedral, fundada al s XII, conserva el cor i la cripta primitius la resta és del s XIX
Sintra
Ciutat
Ciutat d’Estremadura, Portugal, al districte de Lisboa i al N de la Serra de Sintra.
Els seus jardins, parcs i monuments l’han convertida en un gran centre turístic Entre els seus edificis cal fer esment del Paço de Sintra, antiga residència estival dels monarques portuguesos s XIV-XV, del Castelo dos Mouros s VII-VIII, del Palácio da Pena 1839-50, edificat al lloc d’un monestir de jerònims d’estil manuelí 1503-11, del qual es conserven moltes parts, i de la Quinta de Monserrate, amb els seus jardins de vegetació subtropical
Baden-Baden
Ciutat
Ciutat del land de Baden-Württemberg, Alemanya, a la vall de l’Oos, al peu de la Selva Negra.
Centre industrial mecànica, ebenisteria, cigarrets Estació balneària freqüentada ja pels romans, els quals hi construïren termes Al s II fou anomenada Aurelia Aquensis Possessió dels Zähringen des del 1052, Baden-Baden esdevingué la residència dels marcgravis de Baden fins el 1689, que els francesos destruïren la ciutat Al llarg del s XIX acusà un desenvolupament molt considerable, no solament pel seu casino, sinó també pel fet d’haver esdevingut lloc d’estiueig dels monarques europeus El 1945 es convertí en centre del govern de la zona d’ocupació francesa
Esparta
Ciutat
Capital del nomós de Lacònia, al Peloponès, Grècia, emplaçada aproximadament al lloc de l’antiga Esparta, o Lacedemònia.
Aquesta, a l’època micènica, constituí un estat federal que integrava nou principats, sota l’autoritat del monarca espartà la més famosa família reial d’aquell moment fou la dels atrides, que alhora governava Argos i Micenes Primitivament habitada pels aqueus, al segle XII aC els doris envaïren el territori espartà tres segles després hi constituïren una federació de quatre estats obes , als quals s’afegí un cinquè estat, format per la població aquea d’Amiclea pel damunt de les cinc obes , dues famílies constituïren les dues dinasties que regirien simultàniament l’estat els…
Siracusa

Vista general de Siracusa
Giuseppe (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada a la costa de la mar Jònica, ocupa la totalitat de l’antiga illa d’Ortígia, així com la plana de la terra ferma, més enllà de les muralles naturals que formen les anomenades latomie o pedreres Víctima de diversos terratrèmols especialment el del 1170 i el del 1693, la seva importància comercial ha anat decreixent en el curs del temps i és, avui dia, centre administratiu i arquebisbat Posseeix dos ports L’Apollónion, a Siracusa Michael kogan CC BY-SA 20 Fundada, segons la tradició, per colons corintis, aviat adquirí una gran importància comercial i començà a fundar…
Lisboa
La torre de Belém, mostra d’estil manuelí, obra de Francisco Arruda
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de Portugal, del districte homònim i d’Estremadura.
És situada a la vora del Tejo, a pocs quilòmetres de la desembocadura, a la sortida de l’estuari, anomenat Mar da Palha Des del 1900 ha experimentat un gran creixement demogràfic 360 000 h el 1900 709 179 h el 1940, que ha comportat l’expansió territorial per ambdues riberes de l’estuari del Tejo El terratrèmol del 1755 la destruí quasi per complet, i fou reconstruïda pel marquès de Pombal La part baixa Cidade Baixa, vora el riu, fou la part més castigada, i la seva reconstrucció fou feta sobre un pla regular, l’eix urbanístic del qual és la Praça do Comércio, oberta al Tejo pel Cais das…