Resultats de la cerca

Ocupada ja al IV millenni, tingué una gran importància un segle més tard sota Eannatum i Entemena Posteriorment fou seu del príncep Gudea

Antiga ciutat Raga, del tercer milenni aC, fou destruïda pels mongols i reedificada posteriorment És famosa per les sedes decorades, d’alta perfecció artística, i per la ceràmica

Són notables la seva catedral, del segle X restaurada al segle XIV i retocada posteriorment, i les seves cases porticades, dels segles XV i XVI, típiques de la contrada

És un centre comercial dels productes agrícoles de la regió fruita, llana i un nucli industrial indústria tèxtil Fou seu del patriarcat catòlic caldeu, anomenat posteriorment de Babilònia dels Caldeus

És un centre miner sal gemma, potassa i industrial maquinària agrícola, ciment, foneries, indústries químiques Centre fortificat al segle X, fou capital del ducat d’Anhalt-Bernburg del 1244 al 1468 i, posteriorment, del 1603 al 1863

Situada a l’angle NE de la conca abans ocupada pel llac Fucino, fou destruïda l’any 1915 per un terratrèmol, del qual fou l’epicentre, i reconstruïda posteriorment Centre agrícola, té producció de fusta i indústria alimentària

Antiga capital administrativa de Hainan, fou important centre comercial obert al comerç exterior l’any 1976 Posteriorment l’avantport de Haikou l’ha anat superant en importància i grandària fins que el 1949 la reemplaçà com a centre administratiu

Centre comercial, industrial siderúrgia i cultural escoles tècniques Antiga Segesta posteriorment Sciscia , fou capital de la província romana Sàvia Bisbat catòlic des del s XIII Té restes d’una gran basílica del s III Pertangué a Àustria-Hongria del 1641 al 1918

Ciutat portuària, fou fundada el 1626 i fou un port molt actiu, especialment de comerç amb l’Orient, importància que perdé posteriorment en benefici de Nova York Conserva alguns edificis notables del temps colonial Es féu famosa per una despietada persecució de bruixes, el 1692

Fundada l’any 1938 enmig d’una conca carbonífera, la població, immigrada de diverses parts d’Itàlia, s’incrementà ràpidament fins que, a la dècada dels setanta, declinà arran del tancament de l’explotació carbonífera, però fou represa posteriorment amb l’extracció de lignits