Resultats de la cerca

Centre comercial i estació ferroviària És notable la seva església parroquial, del s XII, amb retocs posteriors

Correspon probablement a la Regnum de l’època romana Adquirí importància sota els saxons Durant tota l’edat mitjana fou un important centre comercial El seu màxim monument és la catedral, d’estil romànic ~1085-1184, amb additaments posteriors

Nucli industrial indústria tèxtil, alimentària, de la fusta i maquinària Capital de l’imperi búlgar del 1185 al 1396, que fou ocupada pels turcs, i seu del patriarcat búlgar fins el 1572, el 1908 hi fou proclamat el regne independent de Bulgària Conserva diverses esglésies medievals o posteriors, especialment la de Sant Pere i Sant Pau, amb frescs dels segles XIII i XIV

Centre d’una gran àrea agrícola cereals, vi, oli, ametlles amb indústries alimentàries derivades La ciutat, important ja a la Itàlia bizantina, fou fortificada cap al 1045 pels comtes de Trani Fou la residència predilecta de l’emperador Frederic II Els seus monuments més importants són la catedral, del s XII, que fou refeta en segles posteriors el palau ducal, del s XVI, i el Castel del Monte, bastit per Frederic II entre el 1240 i el 1250 i que domina una gran part de la Pulla i la Lucània

Centre agrícola blat, a l’est de la Val di Chiana A partir del s VIII aC fou un dels centres etruscs més importants d’aquella època es conserven les muralles, nombroses ruïnes i tombes Unes altres construccions notables d’èpoques posteriors són el Palazzo Casali, seu del museu de l’Accademia Etrusca, la pinacoteca, la catedral, romànica, reconstruïda als s XV-XVI, les esglésies de San Domenico s XIV i de San Francesco s XIII i el santuari gòtic de Santa Margherita, fora vila, amb la tomba de la santa

Situada a la riba del Loira, 30 km al NW de Blois, és un notable centre agrícola i comercial, amb indústria del cuir, alimentària, tèxtil, tipogràfica, metallúrgica, etc El desenvolupament de la ciutat tingué lloc al s XI, amb motiu de la fundació de la gran abadia de La Trinité Primerament comtat, i ducat a partir del s XVI, perdé la seva prosperitat en ésser devastada per l’exèrcit d’Enric III de Navarra Entre els monuments principals es destaquen el castell, començat al s XI, però amb reformes dels s XIV i posteriors, actualment ruïnós, l’església abacial de La Trinité, gòtica…

És un centre agrícola, residencial i de turisme i seu episcopal Correspon a l’antiga Faesulae etrusca, de la qual s’han conservat les muralles D’època romana fou el centre dels seguidors de Catilina resten un temple, les termes, l’aqüeducte, el fòrum i el teatre Sobre un antic temple etrusc hi ha bastida l’església de San Alessandro, paleocristiana, amb algunes renovacions posteriors La catedral, començada el 1208 i engrandida als s XIII i XIV, té a l’interior el sepulcre de marbre del bisbe Salviati, obra de Mino da Fiesole El convent de San Domenico té celles decorades per Fra…

És situada damunt un turó 411 m que domina la confluència del Naia i el Tíber Té indústria i artesania de la fusta És seu episcopal Ciutat etrusca molt florent i, posteriorment, ciutat romana Colonia Iulia Tuder , hagué de sofrir, més tard, les escomeses de longobards i bizantins Innocenci III la inclogué en el patrimoni de Sant Pere, però la ciutat continuà amb una vida de fet independent i tingué un període s XI-XIV de riquesa i potència Conserva part de les antigues muralles s IV-III aC i restes de construccions romanes La muralla exterior és del s XIII A la Piazza del Popolo, lloc de l’…

Situada a la vora del riu Bòrnha, afluent del Loira Està dominada per la Roca Cornelha, que posseeix una monumental imatge de la Mare de Déu És eminentment industrial, amb indústries alimentàries i de licors, i també de la confecció Són famoses, sobretot, les puntes de coixí, conegudes des de l’edat mitjana, que tingueren una gran anomenada als segles XVII i XVIII i, posteriorment, a partir del 1830, amb la introducció de nous models al segle XX el treball de les puntes és fet gairebé tot a màquina Ciutat de pelegrinatges durant l’edat mitjana, molts tractadistes han vist una influència…

L’aglomeració ocupa gairebé 2000 km 2 i els districtes centrals tenen una població de poc menys de quatre milions d’habitants Declarada Zona Econòmica Especial  pel govern xinès el 1980, el seu creixement extraordinari, tant demogràfic gràcies a una forta immigració passà en només trenta anys d’uns 300000 habitants a més de 10 milions, com en la renda per habitant actualment la més alta de la Xina l’han convertida en un exemple per a l’establiment d’altres zones especials al país Un dels punts neuràlgics de la inversió estrangera a la Xina, la indústria inclou sectors molt diversos…