Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Lerici
Ciutat
Ciutat de la Ligúria, Itàlia, a la província de La Spezia.
Situada sobre una cala de l’est del golf de Gènova, té indústria pesquera i conreus d’oliveres El 1426 el duc de Milà, Felip Maria Visconti, cedí aquest port i el de Porto Venere a Alfons IV de Catalunya-Aragó, el qual, en compensació, renuncià a les seves aspiracions a l’illa de Còrsega Després de la derrota de Ponça, però, el rei català hagué de retornar aquestes bases marítimes 1435
Vernon
Ciutat
Ciutat del departament d’Eure, a la Normandia, França, a la riba esquerra del Sena.
Centre turístic, té, a més, indústries metallúrgiques, elèctriques i farmacèutiques Hi ha també un centre d’investigacions balístiques i aerodinàmiques El 1366 hi fou signat un acord entre Carles V de França i Carles II de Navarra, a conseqüència de la derrota del navarrès a Cocherel 1364 Carles II renuncià la Xampanya, Brie i Bretanya, i rebé una part de Normandia i Montpeller Malgrat les destrosses de la Segona Guerra Mundial, conserva l’església de Notre Dame s XIV-XV i la torre dels Arxius, del s XII, restaurada
Tolentino
Ciutat
Ciutat de la província de Macerata, a les Marques, Itàlia, situada en un declivi a l’esquerra del riu Chienti.
Té indústries tèxtils, metallúrgiques i del paper Ciutat romana, tingué una importància rellevant durant l’edat mitjana Disputada entre els Sforza i l’Església, el 1445 passà als Estats Pontificis, fins a l’ocupació francesa, el 1797, que fou signat el tractat de Tolentino entre Napoleó i Pius VI, el qual renuncià a Avinyó, el comtat Venaissí i les legacions de Bolonya, Ferrara i Ravenna El 1815 Gioachino Murat hi fou derrotat pels austríacs La ciutat conserva restes de les muralles del s XIII El monument més important és la basílica de San Nicola del s XIII, amb retocs d’època barroca,…
Tlatelolco
Ciutat
Ciutat asteca, nascuda arran d’una fragmentació de la capital, Tenochtitlán, al N d’aquesta.
Abans de l’arribada dels castellans, tingué importància pel seu mercat fins a l’època colonial Després de la conquesta, els franciscans fundaren a Tlatelolco el collegi de la Santa Cruz, destinat als fills dels cacics indis hi aprenien gramàtica llatina, retòrica, filosofia i medicina entre els que hi estudiaren, una colla d’humanistes nahues aconseguiren de fer més entenedora llur cultura a Europa, mitjançant una bona quantitat d’obres escrites en castellà, llatí o nàhuatl des del punt de vista d’una millor evangelització dels indis, els resultats no foren tan positius, a causa de la curta…
Albigès
Ciutat
Territori centrat a la ciutat d’Albi, del Llenguadoc, Occitània, situat a la vall del Tarn.
Els comtes de Tolosa i d’Albigès hi establiren uns vescomtes, ja citats al segle IX, que no solament participaren activament a les lluites d’Occitània, sinó que també hagueren d’afrontar sovint la senyoria bisbal sobre la ciutat d’Albi A partir del 1066, com a descendents del casal de Carcassona per la comtessa Ermessenda de Carcassona , els comtes de Barcelona s’esforçaren a fer prevaler llurs drets sobre el vescomtat, bé lluitant contra els Trencavell, que, a més de vescomtes d’Albi, havien esdevingut comtes de Carcassona i, després, de Besiers i del Rasès, bé acceptant llur homenatge i…
Sàsser
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sardenya, Itàlia.
Segona ciutat de l’illa, és situada al NW, a la vall del Rossello, petit afluent del Mascari, a 10 km de la costa Porto Torres, en una zona de turons que limiten la plana de la Nurra des de l’Alguer fins al golf d’Asinara El nucli antic, que conserva el seu aspecte medieval i romangué clos per les muralles fins a mitjan s XIX, és envoltat per la ciutat moderna, que s’ha desenvolupat com a centre comercialitzador dels productes agrícoles de la zona Arquebisbat i universitat fundada el 1562Fundada probablement pels habitants de la colònia romana de Torres, apareix com a entitat de població en…
Budapest

Vista del Parlament hongarès a la riba del Danubi al seu pas per Budapest
© Fototeca.cat
Ciutat
Capital d’Hongria, situada a les vores del Danubi, a la sortida dels congosts entre els massissos de Pilis i Börzsöny.
El clima és temperat temperatura mitjana anual, 11,8°C pluviositat anual, 505 mm Consta de dues parts Buda, el nucli antic, que, situada sobre els turons de Buda i el Mont Gellért, a la vora dreta del riu, s’ha convertit, a partir del s XVIII, en el districte on se situen les residències dels alts funcionaris, amb caràcter essencialment residencial, i Pest, que, situada en una plana alluvial a la vora esquerra del Danubi, s’ha desenvolupat en cercles concèntrics en el primer hi ha els districtes comercials, el segon es desenvolupà al s XIX, i el tercer, estès fins a una àrea de parcs i…