Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Heraclea del Pont
Ciutat
Antiga ciutat grega, situada a la vora de la mar Negra.
Fundada al s VI aC pels megaresos i els beocis, aviat es desenvolupà i creà diverses colònies El tirà Clearc li féu assolir una gran magnificència s IV Mort Alexandre el Gran, fou ocupada per Lisímac de Tràcia, però recuperà la independència amb els romans entrà en decadència, a partir de la tercera guerra contra Mitridates VI A l’època medieval fou erigida en ciutadella
Gela
Ciutat
Ciutat de la província de Caltanissetta, a Sicília, Itàlia, a la costa sud de l’illa, damunt un turó i al centre de la rada del mateix nom.
Al nord s’estén una fèrtil plana els antics Campi Geloi , on en 1950-60 hom trobà dipòsits petrolífers És un mercat agrícola hom hi produeix cotó i suro Té refineries de petroli, amb oleoducte Gagliano-Caltanissetta i indústria petroquímica Fundada com a colònia ròdia i cretenca ~690 aC, fundà altres ciutats, com Agrigent Al s V aC assolí l’esplendor màxima, però amb el trasllat d’una gran part de la població per Geló, tirà de Siracusa, la ciutat decaigué Ocupada el 405 aC pels cartaginesos i destruïda el 282 aC pels mamertins, fou reconstruïda per Frederic II el 1230 com a Terranova de…
Agrigent
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Agrigent_temple_Concordia1.jpg)
Temple de la Concòrdia, a Agrigent
cattan2011 (CC BY 2.0)
Ciutat
Capital de la província d’Agrigent, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Centre comercial i industrial ciment, mobles, fàrmacs al qual Porto Empedocle fa d’accés al mar Entroncament ferroviari Conserva importants temples grecs, entre els quals destaquen els temples dòrics de Zeus i d’Hèracles, de la Concòrdia i dels Dioscurs Agrigent fou fundada durant la primera etapa de la colonització grega a l’Occident, el 580 aC La proximitat cartaginesa fou sempre un problema per a Agrigent El tirà Teró intentà d’unificar l’illa sota el domini d’Agrigent, però els altres prínceps de la ciutat s’alçaren amb l’ajuda de Cartago 480 aC Sota la direcció del filòsof Empèdocles,…
Mègara
Ciutat
Antiga ciutat de Grècia, situada a la costa septentrional del golf Sarònic, prop de l’actual ciutat homònima, al nomós de l’Àtica.
Fou el centre de la regió la Megàrida compresa entre l’istme de Corint, l’Àtica i la Beòcia Fundada a la fi del període micènic per corintis o argius, que es governaren amb una monarquia, durant els s VIII i VII aC assolí la més gran esplendor i fundà diverses colònies, entre les quals Mègara Hiblea Vers el 560 aC Pisístrat s’emparà de les seves possessions de Salamina i de Nisea, mentre Teàgenes assolia el poder de la polis Aquest tirà recuperà els territoris espoliats i fundà Heraclea del Pont En morir, la ciutat es debaté enmig d’una forta anarquia, fins que participà en la guerra contra…
Messina
Ciutat
Capital de la província homònima, a l’illa de Sicília, Itàlia.
Situada el NE de l’illa, la ciutat s’aixeca en forma d’amfiteatre sobre una badia de l’estret que li dóna nom, al vessant del Peloritani, i s’estén per la plana costanera vers el S Reconstruïda després del terratrèmol del 1908, presenta un aspecte modern L’activitat del seu port, en altre temps important, es redueix ara al transport de viatgers a la península, amb la qual la uneix un servei de transbordador Seu universitària des del 1549 i arquebisbat, és centre industrial metallúrgia, indústria química i alimentària Antiga Zankle, fundada pels pirates de Cumes, passà a poder dels samis i, el…
Atenes
![](/sites/default/files/media/FOTO/5915.jpg)
Vista de la ciutat d’Atenes amb el Mont Hymettós al fons
© Fototeca.cat - Corel
Ciutat
Capital de Grècia i del nomós de l’Àtica.
La geografia Situada en una planura drenada del Cefís i el seu afluent l’Ilís i envoltada per petites muntanyes com l’Himet, el Pentèlic i el Parnes, bé que oberta al sud-oest a la mar Egea, la ciutat té un clima calorós i molt sec És el primer centre industrial del país les indústries principals són les tèxtils, químiques, alimentàries, de maquinària i de confecció les principals funcions de la ciutat són, però, la política, la comercial i la cultural El ràpid creixement de la ciutat fou ocasionat, en gran part, pel flux de refugiats procedents de Turquia 1923 i de fugitius de la guerra…