Resultats de la cerca
Es mostren 13 resultats
Tombouctou

Mesquita de Sankoré, a la ciutat maliana de Tombouctou
© Nacions Unides / F. Bandarin
Ciutat
Capital de la regió de Tombouctou, Mali, al NW del gran meandre del Níger.
Per la seva posició, prop del Sàhara, ha estat sempre un punt de partença de caravanes Fundada per amazics, probablement tuàregs, islamitzats ~1077, fou aviat un florent centre comercial or, sal i esclaus i cultural de l’islam africà Cobejada, a causa de la seva situació, per diversos imperis veïns annexada al regne de Mali el 1336, a l’imperi Songhai el 1468, diverses incursions tuàregs, etc, a partir de l’expedició marroquina al Sudan 1591 depengué dels soldans del Marroc fins que els governadors militars de la plaça anaren rompent a poc a poc els lligams amb el poder central Al començament…
Azcapotzalco
Ciutat
Ciutat del districte federal de Mèxic, actualment suburbi residencial de la capital.
Fou una de les ciutats més importants de Mèxic abans de la conquesta Habitada pels tepaneques, obtingué l’hegemonia a mitjan s XIV, regnant Tezozomoc Els seus dominis s’estenien pels territoris de les ciutats veïnes de Texcoco i Colhuacán El 1427 fou vençuda per les forces unides de Texcoco, Tlacopán i Tenochtitlán
Vlissingen

Aspecte de la ciutat de Vlissingen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província de Zelanda, a l’illa de Walcheren, Països Baixos.
Situada a la boca de l’estuari de l’Escalda occidental, és port de pesca i comercial i una base naval important Té construccions navals i mecàniques Antic lloc de transbordador per a passar a Flandes s VII, obtingué la ciutadania del comte d’Holanda Florenci V ~1300 Fortificada per Carles V, fou la primera ciutat que se sostragué al jou hispànic 1572 i fou quarter general de la rebellió Del 1585 al 1615 fou ocupada pels anglesos, que sostenien la causa de les Províncies Unides Fou convertida en base naval per Napoleó durant l’ocupació francesa 1795-1814 Fou molt destruïda pels…
Dordrecht

Gran Església de Dordrecht
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Ciutat de la província d’Holanda Meridional, Països Baixos, a la vora del Merwede.
Centre comercial port fluvial i nucli industrial maquinària pesant, química, construcció naval, alimentària, electrònica, adobs Fou fundada el 1008 per Dirk III El 1200 hom li conferí el títol de ciutat i esdevingué la residència dels comtes d’Holanda Durant la baixa edat mitjana assolí una gran importància comercial, competí amb Bruges i atragué els marxants anglesos, aquitans i bàltics participà activament a la Hansa, la qual hi féu passar tot el seu tràfic comercial a causa dels privilegis atorgats pel comte d’Holanda El 1572 hi fou proclamada la independència de les set Províncies …
Terracina
Ciutat
Ciutat de la província de Latina, al Laci, Itàlia.
Port de pesca i centre turístic a la costa septentrional del golf de Gaeta, té indústria alimentària És seu episcopal que té unides, des del segle XIII, les de Sezze i Piperno Capital dels volscs, amb el nom d' Anxur , fou conquerida pels romans el 406 aC i es convertí en ciutat residencial, afavorida pel port construït per Antoní Pius i per la seva situació a la Via Appia Durant l’edat mitjana formà part, bé que gaudint d’autonomia, del patrimoni de Sant Pere La ciutat, que manté un caràcter medieval, conserva restes romanes del temple de Júpiter i de les muralles a l’antiga…
Ginebra
La catedral de Ginebra
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del cantó de Ginebra, Suïssa, a l’extrem sud-oest del llac Léman, o de Ginebra.
El Roine surt pel sud del llac i divideix la ciutat en dues parts A l’esquerra s’alça el turó on hi ha el nucli antic de la ciutat, amb la catedral al punt més alt és el centre administratiu, amb carrers estrets i tortuosos Rue de la Cité, Grand Rue Al S i el SW l’expansió urbana es produí cap a l’Arve i al punt d’aiguabarreig amb el Roine, al NW amb els barris del Petit Saconnex, el Grand Pré i La Servette, al N i el NE cap al Montbrillant i Le Sacheron, i a l’E i el SE amb el barri d’Eaux-Vives Ginebra ha conservat una funció administrativa de caràcter supranacional és seu de diversos…
Srebrenica
Ciutat
Ciutat de Bòsnia i Hercegovina.
És situada a la República Sèrbia Republika Srpska, una de les dues entitats administratives de l’Estat de Bòsnia Hercegovina, creat el 1992 El juliol del 1995 hi tingué lloc la massacre de Srebrenica , l’assassinat en massa més greu de les guerres que acompanyaren la dissolució gradual de Iugoslàvia 1992-99 i que enfrontà sobretot l’exèrcit Iugoslau i les milícies prosèrbies contra croats i musulmans En els enfrontaments armats que esclataren a Bòsnia i Hercegovina, les milícies prosèrbies encerclaren la ciutat la primera setmana de juliol La població civil estava sota la protecció d’una…
Cartagena
L’antiga Casa de la Duana, a Cartagena de Indias
© B. Llebaria
Ciutat
Capital del departament de Bolívar, Colòmbia, a la costa del golf de Darién.
Hi ha indústria alimentària, tèxtil, d’adobs, del calçat, de la ceràmica i química, refineries de petroli unides per oleoducte amb els camps petrolífers de Barrancabermeja És un important centre comercial, on és efectuada una part del comerç exterior de Colòmbia a causa de la situació favorable del seu port natural La ciutat és unida amb la línia de navegació fluvial del riu Magdalena pel canal del Dique, constituït en època colonial i obert novament al tràfic És un nus de comunicacions aeroport internacional, ferrocarril, port i carretera Universidad de Cartagena 1827 Fundada per Pedro de…
Groningen

Carrer de Groningen
© Turisme d’Holanda
Ciutat
Capital de la província de Groningen, Països Baixos.
Situada a l’extremitat del Hondsrug, en el punt de transició del terreny arenós de Drenthe a l’argilós de la província de Groningen Centre comercial de la província i, en part, de les províncies veïnes, és unida amb altres poblacions provincials per una xarxa de canals i rius el Reitdiep, el Damsterdiep, l’Eems Kanaal, que fa la ciutat accessible a vaixells de gran calat per la via del Delfzijl, el Winschoterdiep, el Noord-Willemskanaal i el Hoendiep, que la uneix al sistema de vies navegables dels Països Baixos La part vella de la ciutat és voltada per una fossa al centre hi ha el barri…
Addis Abeba
Ciutat
Capital d’Etiòpia, a la regió estat homònima, situada al peu dels monts Entotto i a l’E de l’altiplà de Shewa, a 2.370 m alt.
Addis Abeba es troba en una regió agrícola, fèrtil i ben regada la ciutat, d’aspecte modern, és un nucli de comunicacions ferrocarril a Djibouti 784 km des del 1917, carreteres i aeroport internacional Els habitants són etíops, amb immigrats iemenites, grecs, armenis, siris, indis i europeus dedicats al comerç i a la indústria lleugera preparació de cafè, tabac, adob de pells Centre cultural i universitari Universitat d’Addis Abeba És seu de l’OUA i de la Comissió Econòmica per a Àfrica de les Nacions Unides ECA La creació d’Addis Abeba fou l’obra de Menelik II, el qual, per tal…