Resultats de la cerca
Es mostren 3125 resultats
colònia de Sant Pere d’Artà
Nucli
Nucli de població del municipi d’Artà (Mallorca), situat a la costa, a ponent del cap de Ferrutx.
Fou fundada el 1880 pels propietaris de la possessió de sa Devesa de Ferrutx com a colònia agrícola hi anaren a viure 108 famílies L’oratori de Sant Pere esdevingué el 1927 vicaria in capite
Sant Miquel de Balenyà
Vista parcial de Sant Miquel de Balenyà (Osona)
© Fototeca.cat
Nucli
Nucli de població format a partir de la parròquia erigida el 1954 al barri de l’estació de Balenyà, pertanyent al municipi de Seva (Osona).
L’església de Sant Miquel dels Sants de Balenyà és el nucli a partir del qual s’expandí Formen també part de la seva parròquia, diversos masos dels municipis de Seva, Balenyà, el Brull, Malla i Taradell El febrer del 2015 fou constituïda com a Entitat Municipal Descentralitzada EMD, categoria que la dotava d’una certa autonomia Entre el 26 de març i el 2 d’abril se celebrà una consulta en què s’aprovà la constitució d’un municipi independent de Seva Malgrat el resultat, el nucli no complia els requisits previstos tenir més de 2000 habitants i una distància mínima de 3 km del centre del…
Sant Elm
Nucli
Nucli pescador i turístic del municipi d’Andratx (Mallorca), a la costa, davant l’illa de sa Dragonera, a l’indret de l’antic lloc de la Palomera
.
L’església i hospital de Sant Elm foren fundats pel rei Jaume II de Mallorca el 1279 Esdevingué església parroquial L’hospital desaparegué al començament del s XVI i la vida parroquial s’extingí a causa de les incursions dels pirates El 1531 fou construïda la torre de Sant Elm per a la defensa d’Andratx El 1886 fou adquirit per l’arxiduc d’Àustria Lluís Salvador A l’antic nucli pescador s’afegiren des del començament del s XX cases d’estiueig, fins que, passada la meitat del segle, ha esdevingut un nucli de turisme
Sant Corneli
Nucli
Nucli miner del municipi de Cercs (Berguedà), el més important de les mines de Fígols, al planell estès entre els cingles de Vallcebre i de la Garganta, dominant la vall del Llobregat.
pantà de Sant Antoni
Pantà de Sant Antoni, i al fons la Pobla de Segur
© Fototeca.cat
Embassament
Embassament
Pantà de la Noguera Pallaresa, entre la Pobla de Segur i Talarn, al centre de la conca de Tremp.
La presa, de 100 m d’altura, es construí el 1918 i negà terres dels termes de la Pobla de Segur, el Pont de Claverol, Salàs de Pallars, Isona i Talarn embassa 227 807 400 m 3 i té una llargada de 7 km Té una potència installada de 30 000 kW i una producció mitjana de 135 milions de kWh Alimenta la central hidroelèctrica de Talarn i rega 2 500 ha
la Sagrera
Nucli
Antic nucli i cap del municipi de Santa Eulàlia de Ronçana, Vallès Oriental.
monts Sabins
Serralada
Serralada del centre de la península italiana que constitueix el sector occidental dels Apenins dels Abruços.
S'estén entre el Turano afluent del Velino i el Tíber i és formada per materials sorrencs i margosos Assoleix la màxima altitud al Pizzuto 1 282 m
serra d’El Sabinar
Serralada
Serralada del sistema ibèric, al límit entre el País Valencià (Ares d’Alpont, Serrans) i Aragó (Terol); assoleix 1 301 m alt. a la mola de Santa Catalina i 1 203 m a l’alt del Mampedroso.
llac de Rybinsk
Embassament
Pantà del Volga, format per les preses construïdes al Volga i al Šeksna, a les oblasti de Jaroslavl’, Vologda i Tver.
Té una superfície de 4 580 km 2 i un volum de 25,4 km 3 la longitud és de 110 km pel Volga, de 226 pel Mologa i de 328 pel Šeksna l’amplada màxima és de 60 km i la profunditat mitjana de 5,6 m A la riba, la ciutat més important és Rybinsk
Ròdope
Llogaret búlgar de Trigrad, situat a 1.240 m d’altura, al Ròdope occidental
Oficina de Turisme de Bulgària
Serralada
Serralada de la península Balcànica que accidenta el SW de Bulgària i el NE de Grècia i s’estén entre les valls del Marica a l’E i del Struma a l’W.
És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure