Resultats de la cerca
Es mostren 17 resultats
cala Bona
Cala
Cala situada al N de Tossa de Mar (Selva), a ponent de la cala de Pola.
cala Bona
![](/sites/default/files/media/FOTO/A100883.jpg)
Cala Bona o de Sant Francesc, a Blanes
© Fototeca.cat
Cala
Cala situada al N de Blanes (Selva), anomenada també platja de Sant Francesc
.
Al s XVIII hi hagué una almadrava L’ermita dedicada a sant Francesc Xavier 1681, refeta, encara es conserva
cala Giverola
Cala
Cala de la costa Brava, dins el municipi de Tossa de Mar (Selva), oberta entre la punta Pola, a llevant, i el cap Pentiner, a ponent.
Hi ha una urbanització
cala Jóncols
![](/sites/default/files/media/FOTO/A101723.jpg)
Cala Jóncols
© Fototeca.cat
Cala
Cala de la península del cap de Creus, al límit dels termes de Roses i de Cadaqués, entre el cap Norfeu i la punta de la Figuera.
Hi desemboca la riera de Jóncols
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià
els Pirineus
![](/sites/default/files/media/FOTO3/Pirineus_Aneto.jpg)
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N…
Sistema Mediterrani Català
Serralada
Nom amb que es coneix el conjunt de la Serralada Litoral Catalana i la Serralada Prelitoral Catalana.
Morfològicament i geogràficament segons Francisco Hernández Pacheco comprèn els relleus estesos des de les Gavarres Baix Empordà fins als ports de Beseit, entre la Depressió Central i la mar En canvi, seguint criteris estructurals segons Noel Llopis i Lladó i àdhuc per afinitats bioclimàtiques, sembla necessari de considerar que també comprèn la depressió costanera fins a Castelló de la Plana, continuació de la del baix Ebre, i les elevacions més septentrionals del País Valencià les serres del Maestrat i els ports de Morella, orogràficament integrades a la serralada Ibèrica
cala Murtra
Cala
Cala de la península del cap de Creus, dins el terme de Roses, a llevant de la punta Falconera.