Resultats de la cerca
Es mostren 20 resultats
serralada Penibètica
Serralada
Serralada del S de la península Ibèrica, paral·lela a la costa de la mar Mediterrània, des de Gibraltar al cap de Gata.
És la més important i més meridional de les anomenades serralades Bètiques i té una altitud mitjana de quasi 2 000 m El nucli principal i més característic és Sierra Nevada, on es troba el cim culminant de la península Ibèrica, el Mulhacén 3 478 m En conjunt constitueix una serralada alpina d’estructura tectònica complexa, amb mantells de corriment i que es presenta en una sèrie de massissos separats per valls transversals d’origen tectònic És constituïda per materials cristallins que formen el nucli primitiu i esquists i calcàries molt metamorfosats, i a la perifèria sediments paleozoics no…
Sistema Prebètic
Serralada
Part de les serralades Bètiques; s’estén des de Martos (Jaén) fins a l’interior del cap de la Nau (Marina Alta).
Hi dominen les fàcies detrítiques i continentals amb absència de material paleogen plegat Dins el País Valencià, hom el subdivideix en extern formacions al N d’Alcoi-Bèrnia costa de la Safor i del Marquesat i intern faixa fins a Monòver-Alacant litoral de la Marina
Generalife
Vista del pati de la Sèquia, al Generalife
© Fototeca.cat
Arquitectura civil
Palau d’estiu dels reis nassarites situat al Cerro del Sol, davant l’Alhambra, a Granada, construït a la fi del s XIII i al començament del XIV.
Posteriorment —s XVI— hi foren afegits edificis que destruïren la unitat del conjunt El centre és el pati de la Séquia, travessat per un canal amb brolladors al costat Els edificis conserven decoracions de guixeries
Gabriel y Galán
Arquitectura civil
Embassament
Pantà del riu Alagón, situat al N de la província de Càceres, Extremadura.
Construït el 1960, té una capacitat de 198 hm 3 És aprofitat per al regatge d’unes 25 000 ha i per a la producció d’energia elèctrica
Fuensanta
Arquitectura civil
Embassament de la província d’Albacete, Castella-la Manxa, situat la capçalera del Segura, a la confluència amb el Tus.
Té una capacitat de 203 Hm 3 i regula les aigües del riu per assegurar el regadiu de les hortes de Múrcia
Entrepeñas
Arquitectura civil
Embassament de la capçalera del Tajo, a la província de Guadalajara, Castella-la Manxa.
Té una capacitat de 874 hm 3 i juntament amb l’embassament de Buendía, produeix 100 000 kWh d’energia la seva potència installada és de 36 680 kW
Cíjara
Arquitectura civil
Embassament
Pantà construït en el riu Guadiana, a la província de Badajoz, Extremadura.
Té una capacitat de 1 670 Hm 2 i és utilitzat per al regatge Plan Badajoz i per a alimentar una hidrocentral La seva potència és de 34 340 kW i la seva producció anual de 76 milions de kW/h
La Cercadilla
Arquitectura civil
Palau romà de la ciutat de Còrdova.
Construït al final del s III sobre una villa suburbana de l’època de l’alt Imperi, estava estructurat a partir d’una gran exedra semicircular entorn de la qual es disposaven radialment diferents construccions de planta basilical —similars a l’aula palatina de Trèveris— amb absis tricònquids Les grans dimensions del conjunt i els models en què s’inspira indiquen que es tractava d’un palau imperial Al s VI el lloc fou ocupat per una basílica cristiana, i, posteriorment, per un assentament islàmic
serralades Subbètiques
Serralada
Grup de serralades del sud de la península Ibèrica que formen l’arc exterior de les serralades Bètiques, entre el solc intrabètic i la vall del Guadalquivir, amb una extensió de més de 500 km, des de Gibraltar a Alacant.
Són formades, entre altres serres, per les de Parapanda, Mágina, Harana, Cazorla, Segura, Sagra i les serres alacantines, que continuen fins al cap de la Nau el grup de Cazorla, Segura i Sagra constitueix un important nus hidrogràfic, on neix el Guadalquivir, el Guadiana Menor, el Segura i el Guadalentín Hi predominen els materials calcaris, que alternen amb les margues, sobre les quals han estat excavats diversos corredors transversals i longitudinals que separen unes serralades de les altres Llevat de les zones plujoses, cobertes de bosc, la vegetació dominant és l’estepària
Sistema Central
Serralada
Sistema muntanyós de la península Ibèrica, format per un conjunt de serralades que constitueixen una espina dorsal que divideix en dues parts la Meseta castellana.
Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…