Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Jura
Serralada
Serralada d’uns 250 km que des del Roine va fins al Rin travessant el NW de Suïssa.
Amb aspecte general d’altiplà, presenta amples plegaments calcaris que coincideixen amb l’estructura de les muntanyes i les valls L’altitud màxima és la Crêt de la Neige 1 723 m, a Suïssa
els Balcans
Serralada
Serralada de plegament terciari de l’Europa sud-oriental que forma part del sistema alpí.
S'inicia a les costes de la mar Negra, entre els ports de Burgas i Varna, a Bulgària, i s’estén en direcció EW al llarg de més de 300 km, amb una inflexió cap al NW Els Balcans fan de frontera entre Bulgària i Sèrbia i Montenegro i arriben fins al Danubi al pas de les Portes de Ferro, on s’enllacen amb els Alps de Transsilvània Els pics més alts són el Midžur 2168 m, el Vežen 2198 m i el Botev 2376 m Són constituïts per un nucli cristallí amb esquists i roques paleozoiques i intrusions volcàniques del carbonífer, recobert per una cobertora secundària i terciària afectada pel plegament…
escut
Anatomia animal
Herpetologia
Cadascuna de les escates ventrals de les serps, que pel fet d’ésser amples i estar disposades en sentit transversal permeten a l’animal d’utilitzar-les com a àncora durant la locomoció.
muntanyes Rocoses

Vista aèria de les Muntanyes Rocoses a l’estat de Colorado (EUA)
© Fototeca.cat-Corel
Serralada
Conjunt de relleus de l’Amèrica septentrional que delimiten per l’W la regió central de les Grans Planes, des de l’estret de Bering fins a Nou Mèxic.
Són delimitades, al N, per la costa del Kotzebue Sound i al S pels escarpaments que cauen sobre l’altiplà de Transpecos, prop de Santa Fe Nou Mèxic a l’E una sèrie de fractures i falles accentuades les destaquen de les Grans Planes a l’W la regió de l’Intermontane Belt, àrea deprimida, les separa de les serralades externes El sistema presenta similitud d’estructures i formes que evidencien una evolució comuna El plegament s’opera bàsicament en dues fases, la primera a la fi del Cretaci i la segona al Terciari més antic Les flexions s’originaren sobre masses rígides, ocasionant plegaments…
ofidis

Ofidi (Serp de collar)
© Fototeca.cat-Corel
Herpetologia
Subordre de rèptils escatosos, que tenen el tronc i la cua molt llargs i de secció circular, mancats d’extremitats anteriors i posteriors, bé que en alguns grups primitius hi ha restes de les posteriors.
La llargada del cos oscilla entre 10 cm les espècies més petites i 12 m les més grosses Gairebé no hi ha escanyament entre el tronc i el cap, i la regió caudal es caracteritza per una reducció progressiva del gruix de la secció Tot el cos és recobert per un estrat d’escates còrnies Les escates del cap adopten generalment una disposició regular i característica de cada espècie Les del dors són petites, allargades i disposades en diverses fileres, i les del ventre, anomenades plaques , són amples, rectangulars i disposades en una sola filera Tres o quatre vegades l’any l’animal…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…