Resultats de la cerca
Es mostren 55 resultats
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
Tarbagataj
Serralada
Muntanyes de l’Àsia central, a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina.
Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m
Takht i Sulaiman
Serralada
Sèrie de pics del N de l’Iran, al sector central de l’Elburz.
El més elevat, el Kūh-e ‘Alamdar, ateny 4820 m
serralada de Bakhtiari
Serralada
Regió muntanyosa situada al sud-oest de l’Iran i que forma part del Zagros.
És habitada per tribus transhumants, els bakthiaris, que es mouen en una àrea de 400 km entre la seva estació d’hivern de les planures dels Khūzestan i les pastures d’estiu de la muntanya El recurs econòmic principal és la ramaderia ovina, seguida de l’agricultura cereals i arbres fruiters i la fabricació de catifes Izeh és el nucli urbà principal
Zagros
Serralada
Sistema muntanyós del SW de l’Iran.
S'estén, en direcció NW-SE, aproximadament des de l’Azerbaidjan Occidental fins al Balutxistan iranià uns 1 200 km de llarg té una amplada de 250 km, des de la plana de Mesopotàmia i el golf Pèrsic fins a l’altiplà iranià És format per un eix hercinià i mantells sedimentaris plegats durant l’orogènia terciària, que hi ocasionà també nombroses fractures Ateny l’altitud màxima al mont Dinar 4 276 m És drenat cap a l’W per una sèrie d’afluents del Tigris, que el tallen transversalment