Resultats de la cerca
Es mostren 7 resultats
Pindos
Serralada
Serralada de la Grècia septentrional.
Té 200 km de llargada des de la frontera amb Albània fins al golf de Corint La componen materials secundaris i terciaris, plegats, especialment calcaris Constitueix la divisòria de les aigües entre l’Adriàtica i l’Egea Amb altures superiors als 2 000 m, la màxima es troba al N Smolakis, 2 632 m Explotació forestal i ramaderia durant l’estiu
Tauern
Serralada
Gran serralada dels Alps Orientals, a Àustria, que accidenta els estats de Salzburg i Estíria i s’estén des dels Alps de Zillertal, a l’W, fins a la vall del Mur, a l’E.
Forma una complexa i contínua barrera entre el solc del riu Salzach i de l’Enns, al N, i les valls del Drava i del Mur, al S Es divideix en Hohe Tauern , a l’W, on presenta altes i agudes crestes, cobertes per nombroses glaceres i on es troben el Grossglockner 3 797 m i el Grossvenediger 3 674 m, i els Niedere Tauern , a l’E, menys alts, però que presenten les mateixes dificultats de pas la màxima altitud és el Hochgolling 2 863 m Un túnel de 8,5 km acabat el 1908 els travessa al centre i posa en comunicació Salzburg amb Villach
els Alps
Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
Erýmanthos
Serralada
Serralada del NW del Peloponès, Grècia, estesa pels nomoi d’Acaia i Èlide; l’altitud màxima és de 2 224 m.
Alps de Kitzbühel
Serralada
Conjunt muntanyós d’Àustria que s’aixeca sobre la vall de Salzach, al N dels Tauern, des del Zillertal.
Karawanken
El castell de Bled a l'hivern amb la serralada de Karawanken al darrera
© Slovenian Tourist Board / Mirko Kunšič
Serralada
Serralada alpina que forma l’extrem oriental dels Alps, entre Caríntia (Àustria) i Eslovènia, i constitueix la prolongació dels Alps Càrnics (que separen Friül Venècia Júlia del Tirol austríac i de Caríntia).
Formada per materials calcaris, separa les valls del Drava i el Sava L’altura mitjana és d’uns 2000 m La travessa un túnel de 8 km, obert el 1909, que uneix Àustria amb Ljubljana i Trieste per ferrocarril Un segon túnel, acabat el 1991, uneix per carretera Àustria i Eslovènia
Ròdope
Llogaret búlgar de Trigrad, situat a 1.240 m d’altura, al Ròdope occidental
Oficina de Turisme de Bulgària
Serralada
Serralada de la península Balcànica que accidenta el SW de Bulgària i el NE de Grècia i s’estén entre les valls del Marica a l’E i del Struma a l’W.
És formada per una massa de materials cristallins i metamòrfics esquists, gneis i granit recoberta per materials més joves, la qual s’ha aixecat a més de 2000 m d’altura Es divideix en diversos massissos el Ròdope, pròpiament dit, el de Rila al NW i el Pirin al SW Ofereix un aspecte aspre, principalment a l’W, on es troben també les majors altituds Musala, 2925 m És una regió de boscs i pastures i hi ha rics jaciments de ferro i coure