Resultats de la cerca

Forma part d’un conjunt de blocs cristallins molt fallats entre els rius Saladillo i Quinto hom hi pot distingir tres grups de serralades d’est a oest al sector central hi ha les principals altituds Cerro los Gigantes, Cerro Champaquí, el més alt 2 884 m, i Cerro de las Ovejas És drenada, entre d’altres, pels rius Primero, Segundo, Tercero i Cuarto al vessant oriental, i pel Conrala, a l’occidental Té importants jaciments minerals a Comechingones beril, tungstè, bismut i és un centre important de turisme

Culmina al pic de Cook 3760 m, el més alt del país Forma una cresta situada entre la gran fossa oceànica de Tonga-Kermadec i l’escut australià occidental És un arc amb dues màximes inflexions o convexitats la del NE, mirant cap al Pacífic occidental, i la del SW, cap a la Conca Oriental Australiana Les regions de màxima curvatura estan relacionades amb falles transversals i són clarament responsables de la gran falla alpina d’uns 3000 m Els moviments orogènics que han plegat i aixecat la serralada són postoligocènics i durant el Pliocè superior i el Plistocè es produïren fenòmens de fractura…

S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià