Resultats de la cerca
Es mostren 28 resultats
Mugodžary
Serralada
Serralada de l’W del Kazakhstan.
Estesa de N a S 200 km, amb altituds de 657 m, constitueix una prolongació meridional dels Urals Hi neixen els rius Emba i Or’ i els afluents, per la dreta, de l’Irgiz Jaciments de carbó, níquel i coure
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
Tarbagataj
Serralada
Muntanyes de l’Àsia central, a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina.
Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m
Alaj
Serralada
Regió muntanyosa de l’Àsia central situada entre el Kirguizistan, el Tadjikistan i la Xina, articulada en diverses cadenes, que forma part del Tian-Shan occidental.
És constituïda per sediments cretacis i terciaris, i en els punts més alts afloren roques cristallines recobertes per esquists metamòrfics El vessant occidental és cobert per glaceres i congestes i s’eleva fins als 6 100 m, mentre el vessant septentrional davalla suaument vers la vall de Fergana La vall del riu Alaj , que drena una depressió de 8 a 12 km, separa l’Alaj del Transalaj, i és considerada com una regió de pastures excellent, freqüentada pels nòmades kirguisos Els vessants que dominen la vall són els més abruptes del sistema L’Alaj és travessat per l’antiga carretera del Pamir pel…
Sierra Madre Centroamericana
Serralada
Serralada de l’Amèrica Central, que s’estén des de l’istme de Tehuantepec, a Mèxic, fins a la Barranca de Atrato, a Colòmbia.
Amb una orientació NW-SE, travessa Guatemala, El Salvador, Hondures, Nicaragua, Costa Rica i Panamà Hom hi distingeix dos conjunts un d’origen volcànic, on s’inclouen la Sierra Madre de Chiapas, a Mèxic, l’eix volcànic guatemalencosalvadorenc i els sectors volcànics de Nicaragua, Costa Rica i Panamà i un altre d’origen sedimentari, que comença a l’W de Costa Rica i forma les penínsules de Nicoya i d’Osa, la punta Burica i la d’Azuero L’origen d’aquesta formació es localitza a les acaballes del Terciari, i hi sovintegen els terratrèmols i les erupcions volcàniques La màxima altitud és al volcà…