Resultats de la cerca
Es mostren 32 resultats
Ganesh Himāl
Serralada
Serralada de l’Himàlaia, situada al centre-nord del Nepal, algun dels cims de la qual fan frontera amb el Tibet.
Té uns 70 km de llargada i els cims superen els 6000 m d’altitud, amb quatre cims de més de 7000 m Yangra o Ganesh I 7422 m, Ganesh II 7118 m, Salasungo o Ganesh III 7043 m i Pavil o Ganesh IV 7104 m
Siwalik
Serralada
Serralada de l’Àsia central, que s’estén des de Caixmir fins al riu Kosi, entre l’Índia i el Nepal (350 km).
És formada per conglomerats terciaris, amb una remarcable fauna fòssil, plegats en època recent Té una altitud de 800 a 1 200 m Davalla esglaonadament a la vall del Ganges i és separada de l’Himàlaia per una sèrie de valls longitudinals duns Coberta de bosc, abundant en Shorea robusta sal a l’E, que ha estat superexplotada i és actualment en vies de repoblament
Sierra Madre Oriental
Serralada
Serralada de Mèxic, que s’estén al llarg de la costa del golf de Mèxic des del SW de Texas fins a l’eix volcànic, al Cofre de Perote (Veracruz).
Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli
Sierra Madre Occidental
Serralada
Serralada de Mèxic, paral·lela a la costa del golf de Califòrnia i a la costa del Pacífic, al llarg d’uns 1 250 km en direcció NW-SE, des del riu Yaqui al Verde Grande.
Suau al vessant est i abrupta a l’oest, és formada per materials sedimentaris del Terciari, gairebé sempre coberts per materials eruptius El clima és tropical, amb variacions zonals i altitudinals rep de 500 a 1 000 mm anuals de precipitació La seva alçada actua de barrera, car contribueix a la sequedat de l’altiplà mexicà L’alçada màxima és el Nevado de Colima 4 265 m, a Jalisco la mitjana és d’uns 2 000 m En la vegetació predominen els boscs de coníferes i les espècies xeròfiles Hi ha explotacions mineres
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del sud de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
Cordillera Volcánica

Cordillera Volcánica Vista del Popocatépetl
Russ Bowling (CC BY 2.0)
Serralada
Serralada del centre-sud de Mèxic, que s’estén en direcció E-W fins al Pacífic, formada per roques eruptives (riolita, andesita, basalt, etc.).
Hi ha els cims més alts de Mèxic Orizaba 5700 i Popocatépetl 5452 Té vulcanisme actiu
Annapurna

Vista de la serralada de l’Annapurna
Corel
Serralada
Serralada del Nepal, al massís de l’Himàlaia (40 km de llargada).
Els seus punts més elevats són l’ Annapurna I 8078 m i l’ Annapurna II 7937 m tots els cims que els volten sobrepassen els 7000 m el glaç hi és abundant, però no forma glaceres importants, puix que les valls són d’una gran profunditat pel seu peu passa el riu Kāli Gandaki resseguint una falla La base és formada per roques cristallines, principalment gneis, i a sobre hi ha calcàries del Paleozoic i esquists formats des del Cambrià fins al Cretaci Forma una barrera a les influències de les pluges i dels monsons L’Annapurna I fou el primer cim ascendit de més de 8000 m, expedició duta a terme el…