Resultats de la cerca

Culmina al puig de Bartolo 729 m alt i continua vers l’E per les agulles de Santa Àgueda arriba a la mar per la serra d’Orpesa i forma el cap d’aquest nom La vegetació natural és l’alzinar a la part superior i la bosquina de garric i margalló a la base del vessant marítim actualment hi ocupa una gran extensió la pineda amb pinastre l’alzina surera apareix sobre els gresos roigs triàsics El nom prové de la presència als seus vessants del convent carmelità dit el desert de les Palmes La proximitat de les platges de Benicàssim i Orpesa, centres d’estiueig i turisme, i de la ciutat…

Amb una altura màxima de 2 176 m, cims aplanats i vessants abruptes, té grans jaciments de fosforita

S'estén entre les serres d’en Galceran, al nord, i del coll d’Alba, al sud, al llarg del marge esquerre de la rambla Carbonera, amb altituds entre 1 000 i 500 m Pel poblament considerable i els conreus de vinya, abundants, hom la considera integrada a la depressió

Estesa de N a S 200 km, amb altituds de 657 m, constitueix una prolongació meridional dels Urals Hi neixen els rius Emba i Or’ i els afluents, per la dreta, de l’Irgiz Jaciments de carbó, níquel i coure

És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m