Resultats de la cerca
Es mostren 36 resultats
Sierra Nevada de Santa Marta
Serralada
Serra de l’extrem nord de Colòmbia, entre la costa de la mar Carib i la Sierra de Perijá (Andes Orientals), formada per roques cristal·lines paleozoiques (granits, gneis i esquists).
S'aixeca aïlladament sobre la plana del Carib i assoleix l’altitud màxima de tot el país al pic de Cristóbal Colón 5 780 m
Sierra Madre Oriental
Serralada
Serralada de Mèxic, que s’estén al llarg de la costa del golf de Mèxic des del SW de Texas fins a l’eix volcànic, al Cofre de Perote (Veracruz).
Té una longitud d’uns 1 300 km i una amplada mitjana de 50 km La direcció és N-S, i l’alçada mitjana és d’uns 1 500 m Assoleix la màxima altitud a Peña Nevada 4 056 m Constitueix la vora oriental de l’altiplà mexicà La vegetació és de boscs de coníferes a les zones més humides i de plantes xeròfiles a les més seques Hi ha jaciments de petroli
Sierra Madre Occidental
Serralada
Serralada de Mèxic, paral·lela a la costa del golf de Califòrnia i a la costa del Pacífic, al llarg d’uns 1 250 km en direcció NW-SE, des del riu Yaqui al Verde Grande.
Suau al vessant est i abrupta a l’oest, és formada per materials sedimentaris del Terciari, gairebé sempre coberts per materials eruptius El clima és tropical, amb variacions zonals i altitudinals rep de 500 a 1 000 mm anuals de precipitació La seva alçada actua de barrera, car contribueix a la sequedat de l’altiplà mexicà L’alçada màxima és el Nevado de Colima 4 265 m, a Jalisco la mitjana és d’uns 2 000 m En la vegetació predominen els boscs de coníferes i les espècies xeròfiles Hi ha explotacions mineres
Sierra Madre del Sur
Serralada
Serralada del sud de Mèxic, paral·lela a la costa del Pacífic des del curs baix del riu Balsas fins a l’istme de Tehuantepec.
Segueix una direcció NW-SE, amb una longitud de 1 200 km i una amplada mitjana de 100 És constituïda per un sòcol paleozoic i algunes formacions secundàries i terciàries d’origen volcànic i sedimentari L’alçada màxima és a Teotepec 3 703 m
serralada Costanera
Serralada
Alineació muntanyosa dels EUA, paral·lela a la línia de la costa del Pacífic, que s’estén uns 2.100 km entre l’estret de Juan de Fuca, al N, i la península de Baixa Califòrnia, al S.
Al N de les muntanyes Olímpic, un dels massissos més elevats de la serralada 2428 m, se submergeix al Pacífic i origina una cadena d’illes Vancouver, Reina Carlota Al S, la serralada és formada per una sèrie de turons baixos i peneplanats fins a les muntanyes Klamath, que connecten la serralada amb la de les Cascades drenades pels rius Klamath, Trinity i Mad Més cap al S la serralada és formada per una sèrie d’ horste i fosses tectòniques, orientades de NW a SE, àrea de moviments tectònics recents, on forma l’ampla badia de San Francisco
Cordillera Volcánica
Cordillera Volcánica Vista del Popocatépetl
Russ Bowling (CC BY 2.0)
Serralada
Serralada del centre-sud de Mèxic, que s’estén en direcció E-W fins al Pacífic, formada per roques eruptives (riolita, andesita, basalt, etc.).
Hi ha els cims més alts de Mèxic Orizaba 5700 i Popocatépetl 5452 Té vulcanisme actiu
Cordillera Oriental
Serralada
Serralada d’Amèrica del Sud que forma la branca oriental dels Andes i que s’estén des de Veneçuela fins a Bolívia.
Cordillera Central
Serralada
Nom d’algunes branques de la serralada dels Andes a Colòmbia, el Perú i Bolívia.
A Colòmbia és el braç central dels tres en què es divideix, entre la vall del riu Magdalena, a l’est, i la vall del riu Cauca, a l’oest culmina als nevados Ruiz, Tolima i Huila Al Perú és la que hi ha entre els rius Huallaga, a l’est, i Marañón, a l’oest i al nord A Bolívia és la continuació meridional de la Cordillera Real, drenada pels rius Caine, Grande, Pilcomayo i els seus afluents