Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
Ghats
Serralada
Serralada de l’Índia formada pels confins abruptes del Dècan, separat de la mar d’Aràbia i del golf de Bengala pels Ghats Occidentals i Orientals, respectivament, els quals convergeixen al S de Mysore, on formen un sol massís muntanyós.
Els Ghats Occidentals s’estenen, a l’W del Dècan, parallels a la costa i a poca distància d’ella, des del riu Tāpti fins al cap Comorin 1 600 km de longitud Són constituïts per una sèrie de horsten l’altitud mitjana de 1 000 m disminueix a Mysore i augmenta al S de la gorja de Pālghāt, i culminen a l’Anaimundi 2 695 m Formen un veritable bastió contra el qual es desencadena el monsó del SW, que provoca pluges abundants a l’estiu Mahābaleshwar, 6 748 mm de mitjana i que els converteixen en la reserva d’aigua del Dècan Hi neixen els grans rius que travessen el Dècan Godāvari, Krishna, Cauvery…
Kumaun
Serralada
Regió muntanyosa de l’Índia, situada a l’Himàlaia, a l’estat d’Uttar Pradesh, a tocar de la frontera amb la Xina i el Nepal.
Hi ha alguns dels pics més alts del país Nanda Devi, amb 7 817 m, i Kāmet, amb 7 765 m, i hi neixen l’Alaknanda i el Bhāgīrati, els dos rius que formen el Ganges
Arāvalli Parvata
Serralada
Sistema muntanyós del nord-oest de l’Índia que s’estén en una longitud de més de 500 km des del nord de la plana de Gujarat fins al límit sud-oest de l’estat de Panjab (uns 500 km), tot travessant el de Rājasthān en direcció SW-NW.
Siwalik
Serralada
Serralada de l’Àsia central, que s’estén des de Caixmir fins al riu Kosi, entre l’Índia i el Nepal (350 km).
És formada per conglomerats terciaris, amb una remarcable fauna fòssil, plegats en època recent Té una altitud de 800 a 1 200 m Davalla esglaonadament a la vall del Ganges i és separada de l’Himàlaia per una sèrie de valls longitudinals duns Coberta de bosc, abundant en Shorea robusta sal a l’E, que ha estat superexplotada i és actualment en vies de repoblament
Arakan Yoma
Serralada
Sistema muntanyós de Myanmar que s’estén en direcció N-S des de l’estat de Manipur, a l’Índia, fins al curs baix de l’Irauadi i entre aquest riu i el golf de Bengala, formant una barrera climàtica que evita la penetració del monsó del SW al centre del país.
Recobert per la selva, és difícilment penetrable Culmina als 3 035 m en el mont Victoria
Vindhya
Serralada
Serralada de l’Índia central, que constitueix l’escarpament meridonal de l’altiplà de Mālvā Pathār i el límit tradicional del Dècan.
S'estén uns 1 086 km en direcció W-E, des de Gujarāt, i travessa Madhya Pradesh, fins a gairebé el Ganges, prop de Benarés És constituïda per gresos, esquists i calcàries precambrianes/> Les altituds oscillen entre 600 i 1 100 m És coberta de bosc
Himàlaia
Vista d’una de les nombroses valls que es formen a la regió de l’Himàlaia Mitjà
© Corel Professional Photos
Serralada
Gran sistema muntanyós de l’Àsia meridional.
S’estén, en sentit longitudinal, de la vall de l'Indus, al NW, a la vall del Brahmaputra, al SE, i en sentit transversal, del Tibet, al N, a la plana indogangètica, al S La seva longitud és d'uns 2500 km, i l'amplària mitjana, de 200 a 300 km Molts dels seus pics superen els 7000 i els 8000 m d'altitud A la part central forma un gran arc convex cap a la plana del Ganges Separa la Xina i l'Índia, però comprèn, així mateix, territoris d'altres països el Pakistan, el Nepal i Bhutan Format al llarg de la gran orogènia terciària, durant el Mesozoic i part del Paleozoic, el seu…
serra de Tramuntana
Vista de la serra de Tramuntana des del Puig Major, a Mallorca
© Fototeca.cat
Serralada
Serralada de Mallorca, la més important de les Balears, terminació probable del Sistema Bètic (a través del cap de la Nau i d’Eivissa).
Alguns la fan procedir del precontinent catalanobalear D’orientació SW-NE ENE en el tram final, s’allargà uns 90 km entre sa Dragonera i el Formentor pel costat de mar i entre el cap de cala Figuera i el cap des Pinar pel des es Pla , entre les badies de Palma i Alcúdia L’amplada oscilla entre uns 10 km en aquests sectors extrems, i uns 20 km a la part central Els materials en bona part calcaris del fons del geosinclinal degueren emergir en forma d’arxipèlag durant l’Eocè superior, igual que els Pirineus, però el paroxisme tectònic és posterior, del Burdigalià miocè inferior, i coincideix amb…