Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
els Pirineus
El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
les Cevenes
Paisatge de les Cevenes
© Jaume Ferrández
Serralada
Serralada d’Occitània, França, formada per l’aixecament del costat sud-est del Massís Central i oberta cap a la vall inferior del Roine i la plana del Llenguadoc pel sud, que dibuixa un arc de 480 km de llargada.
És la principal divisòria d’aigües entre els rius mediterranis Ardecha, Gard i Erau i els atlàntics Loira, Tarn i Alier És constituïda sobretot per roques metamòrfiques gneis, esquists intensament plegades i afectades pels moviments orogènics hercinians Hi ha també formacions calcàries del Juràssic i volcàniques Tenen una altitud mitjana entre els 900 i 1200 m i culminen a 1750 m Hi ha carbó vora Alès, que abasta la indústria pesant Els castanyers d’aquesta regió són famosos, i a la part nord hom conrea la vinya El 1970 fou creat el parc nacional de les Cevenes 84000 ha
Serralada Transversal Catalana
Serralada
Serralada d’orientació NW-SE situada majoritàriament a la comarca de la Garrotxa, formada per un conjunt de muntanyes d’entre 900 m i 1.200 m d’altitud que fan de pont entre els Prepirineus i el sector septentrional de les serres prelitorals (les Guilleries).
S’hi distingeixen dues subunitats de relleu La septentrional és formada per les serres de Sant Julià del Mont 909 m, del Corb 936 m, de Finestres 1027 m i de Rocacorba 992 m La meridional la formen, a l’W, els cingles d’Aiats i de Cabrera 1312 m, l’altiplà del Cabrerès, Caselles 1143 m i Tavertet 1126 m, al Collsacabra mentre que a l’E hi ha l’estany de Banyoles Hi predominen les roques calcàries i la pluviositat és elevada Les aigües de les seves rieres són tributàries del Ter i del Fluvià