Resultats de la cerca
Es mostren 1133 resultats
monts de Toledo
Serralada
Sistema muntanyós, situat a la Submeseta meridional ibèrica.
S'estén d’E a W, des de La Mancha, Sierra de la Calderina 1208 m, fins a la serralada portuguesa de San Mamede 1025 m Assoleix la màxima altitud a Las Villuercas, de la serra de Guadalupe 1609m Hom sol distingir-hi dues seccions principals una d’oriental, que comprèn els monts de Toledo pròpiament dits —serralades de Calderina, Chorito, Yébenes, Rocigalpo 1448 m—, i una d’occidental —serralades d’Altomira 1443 m, Guadalupe, Montánchez, San Pedro i San Mamede— Formats per materials paleozoics sobre basament granític, constitueixen la divisòria d’aigües entre les conques del Tajo, al N, i del…
Tian Shan
Serralada
Serralada de l’Àsia Central que s’estén entre el sud del Kirguizistan i el Xinjiang, en sentit E-W, en una longitud d’uns 3000 km.
És d’origen primari, afectada pels plegaments recents A l’E separa les conques interiors de Jungària, al N, i Tarim al S, i inclou la depressió de Tūrfan 286 m sota el nivell de la mar Al centre culmina al Pobedy 7 439 m i Chan Tengri 6 995 m i es bifurca en l’Alatau i Khaliq Tau, entre els quals flueix l’Ili A partir del Chan Tengri es divideix en serralades, que inclouen la depressió del llac Issyk-Kul’ —a partir d’allà davalla lentament a l’W— i les conques de Naryn i Fergana És franquejable per alguns ports, entre els quals el de Muzart 3600 m
Tarbagataj
Serralada
Muntanyes de l’Àsia central, a la frontera entre el Kazakhstan i la Xina.
Per l’W tanquen la regió de Jungària L’altitud màxima és de 2 992 m
Tannu-Ola
Serralada
Serralada de l’Àsia central, al S de la República dels Tuvinians, que fa de divisòria dels rius de la conca de l’alt Ienissei i del llac Uvs nuur i de frontera amb Mongòlia.
Hi predominen les altituds de 2 500-2 700 m, amb una màxima de 3 061 m Als vessants septentrionals hi ha boscs de cedres, i als meridionals, vegetació estepària
Tanglha
Serralada
Sistema muntanyós de l’Àsia centromeridional, a la regió W de la Xina.
Assoleix altituds superiors a 4 000 m, i s’estén d’E a W uns 500 km Hi neixen tres grans rius asiàtics el Iang-Tsé, el Mekong i el Saluen
les Talaies d’Alcalà
Serralada
Serralada del Sistema Ibèric Valencià paral·lela a la costa, que separa la plana de Sant Mateu (Baix Maestrat) i la vall de les Coves (Plana Alta) de la vall d’Alcalà de Xivert (Baix Maestrat), entre la rambla de Cervera i la de les Coves.
Culmina a la serra d’en Canes, a 715 m alt, que és termenal entre els municipis de la Salzedella i d’Alcalà de Xivert/> Entre aquesta serralada i la serra de Murs davalla la vall d’Àngel, la qual dóna nom a una part del conjunt serra de la Vall d’Àngel
Takht i Sulaiman
Serralada
Sèrie de pics del N de l’Iran, al sector central de l’Elburz.
El més elevat, el Kūh-e ‘Alamdar, ateny 4820 m
Taihang Shan
Serralada
Muntanyes del NE de la Xina, entre els sheng de Shanxi, Hebei i Henan.
Dominen i delimiten la plana nord del Huang He És un massís antic, complex de falles i flexions, orientat en sentit SW-NE El seu extrem NE arriba fins a prop de Pequín
Sudets
Serralada
Serralada del centre d’Europa, entre els estats de Polònia i de Txèquia, que constitueix la vora nord-oriental de Bohèmia.
És formada per un conjunt de blocs granítics que foren modelats pel glacialisme S’estén des de l’alta vall del Neisse fins a la conca d’Ostrava, i el cim més alt és el Śnieżka 1602 m És una regió forestal i minera, amb jaciments de carbó, coure, ferro i níquel Hi ha indústries importants a Wałbrzych i Kłodzko Polònia i a Liberec Bohèmia Turisme