Resultats de la cerca

És un massís cristallí que forma part de l’escut canadenc, culmina al mont Marcy 1629 m alt i forma la divisió entre el llac Champlain i el riu Hudson a l’E, i el riu Sant Llorenç i els Grans Llacs al NW i a l’W Format per gneis, quarsites i calcàries, allotja nombrosos llacs d’origen glacial George, Placid, Indian El clima és fred, amb vegetació de pins i avets una part del bosc és parc nacional El turisme esports d’hivern a Lake Placid i la indústria làctia són avui la principal riquesa, bé que les seves mines de ferro són explotades esporàdicament i s’hi ha desenvolupat la…

Aixecada a l’era primària, ha sofert posteriorment una gran erosió les glaciacions hi formaren un estès sistema de llacs El cim més elevat és el Scafell 979 m

La part russa forma la república de Gorno-Altaj 92600 km 2 que depèn del kraj de l’Altai La seva altura mitjana és de 1500-1700 m, i la ratlla de les neus permanents és a 2040 m al vessant nord i a 2380 m al vessant sud La serralada és flanquejada a l’E i al SE pel gran altiplà de Mongòlia s’efectua gradualment la transició mitjançant d’altres altiplans més petits, com els d’Uköc 2400 m, Kak 2500 m i Suok 2600 m Té llacs importants, com l’Ubs-Nuur i Chobdo-Nuur La serralada d’Altai es pot dividir en dos conjunts que difereixen considerablement quant a formació geològica L’ Altai mongol o…

Constitueix com un cinyell estret el mot, d’origen turquès, significa ‘cinyell’ que s’estén entre les planures de Rússia i de la Sibèria Occidental, des de la mar de Kara, al N, fins a les estepes del Kazakhstan, al S, en una longitud d’uns 2000 km i amb una amplada de 40-60 km, que en algunes ocasions arriba als 100 km Els Urals són una antiga regió minera Contenen grans reserves de minerals ferro, coure, níquel, crom, alumini, platí, or, sals potàssiques, pedres precioses, asbest, etc Durant el Paleozoic inferior, i sobretot durant el Carbonífer mitjà, la regió sofrí dos processos de…

Constituït per una sèrie de dovelles allargades segons la direcció general NE-SW, aixecades per damunt dels 2 000 metres d’altitud, s’estén des dels contraforts més occidentals de la Serralada Ibèrica fins a Portugal D’orient a occident se succeeixen les serres de Somosierra, Guadarrama, Gredos, Peña de Francia, Gata i la da Estrêla És format per roques del sòcol paleozoic de la Meseta, del qual es diferencia morfològicament a causa de les grans fractures mestres, de direcció general igual que la de la serralada, i que en conjunt l’han aixecat Aquestes fractures tenen la rèplica en d’altres…

El relleu Té una llargada d’uns 8000 km amb la màxima amplària a Bolívia 750 km, i una orientació N-S de les seves estructures en la quasi totalitat del seu recorregut A l’extrem sud l’alineació general es corba cap a l’est a través de la Terra del Foc formant l’arc de les illes Scotia i des d’allí es torna a corbar A 18° S de latitud el sistema sofreix una inflexió gairebé semicircular cap a l’oest seguint la configuració de la costa del Pacífic fins a arribar al sud de Colòmbia, on es divideix en tres branques diferents la més oriental s’adreça de seguida en direcció N-E, flanqueja el llac…

Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…