Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
temperatura aparent
Meteorologia
Temperatura que hauria de tenir l’aire, en unes condicions ambientals ideals preses com a referència, perquè el bescanvi d’energia entre el cos humà i l’ambient fos el mateix que en les condicions ambientals reals.
temperatura de sensació
Meteorologia
Temperatura aparent que expressa un índex de sensació.
La relació entre la temperatura i la velocitat del vent o la humitat dona, respectivament, la temperatura de sensació de fredor o de xafogor
monsó
Meteorologia
Geografia
Sistema de vents que comporta la inversió estacional de llur direcció dominant.
El nom derivat de l’àrab mawsim o del malai monsin significa, justament, estació, i fins a la fi del segle XIX designava els vents de superfície que canvien de direcció d’hivern a estiu La moderna aerologia, però, l’aplicà a la variació estacional dels vents en altitud, relacionada amb l’oscillació de la temperatura Scherhag, 1948 Finalment, les radiosondes descobriren a la baixa estratosfera a uns 21 km alt un gir total de la direcció dominant dels vents també hivern i estiu, però en sentit completament contrari al monsó superficial És un factor independent del monsó tèrmic de les capes…
índex de fredor
Meteorologia
Índex de sensació que s’expressa generalment com una temperatura aparent que es calcula relacionant l’efecte refredador del vent amb la temperatura de l’aire.
índex de xafogor
Meteorologia
Índex de sensació que s’expressa com una temperatura aparent que es calcula generalment per ponderació entre la temperatura del termòmetre sec i la temperatura del termòmetre humit.
espectre de Brocken
Meteorologia
Ombra aparent d’un observador dret al cim d’una muntanya amb el sol darrere seu, projectada com un efecte de difracció sobre un núvol o banc de boira i voltada de cercles acolorits.
L’observador veu tan sols la seva ombra i no la dels seus companys Hom l’anomena també anticorona
índex de sensació
Meteorologia
Índex que s’expressa generalment com una temperatura aparent que té com a finalitat avaluar la sensació de fred o de calor de l’ésser humà en unes condicions ambientals determinades en relació amb unes altres condicions que es prenen com a referència.
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…