Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
servitud d’aqüeducte
Dret civil
Dret de fer passar les aigües que pertanyen a una persona pels predis veïns fins a portar-les a un de propi.
La servitud d’aqüeducte per un interès privat pot ésser constituïda per conveni entre els interessats o per disposició de la llei la servitud d’aqüeducte és considerada contínua i aparent, bé que el pas de l’aigua no sigui constant o que el seu aprofitament depengui de les necessitats del predi dominant o d’un torn establert per dies o hores
simulació
Dret civil
Alteració aparent de la causa, l’índole o l’objecte veritable d’un acte o contracte.
Quan afecta d’una manera substancial l’objecte d’un contracte, i és convenientment impugnada per la part que ha estat enganyada, es produeix l’anullació del contracte, i la persona perjudicada té el dret de reclamar danys i perjudicis
servitud
Dret civil
Gravamen o càrrega imposada sobre un bé immoble en benefici d’altri, una persona o una comunitat, distint del seu propietari.
Només es refereix a una utilitat concreta i limitada en el predi servent, no pas a l’usdefruit de tot el domini Entre les menes més freqüents, hi ha la servitud de pastura en predi aliè a favor d’una persona o d’una comunitat, la servitud de pas a favor d’un predi que no té sortida a la via pública, la servitud pecuària o carrerada, la servitud d'aqüeducte, la servitud de vistes, la servitud de parada o de partidor per a poder construir sobre els marges d’un riu, etc, o les que repercuteixen en la utilitat d’un edifici, i servitud d’aigües dels predis inferiors, desviació d’aigües per a…
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…