Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Skye
Illa
La més gran de les illes Hèbrides Interiors, enfront de la costa nord-occidental d’Escòcia.
És d’origen volcànic, amb costes retallades Cria d’ovelles
Mull
Illa
Illa del grup de les Inner Hèbrides, separada de la costa d’Escòcia pel Sound of Mull i el Firth of Lorn.
Cria d’ovelles i vaques La població es concentra principalment a Tobermory
illa del Príncep Eduard
Illa
Illa del Canadà, que en constitueix una província, la més petita del país, al S del golf de Sant Llorenç.
La capital és Charlottetown Té un ric patrimoni forestal, i hom hi conrea cereals i hi cria bestiar Hi ha un pont que la uneix amb la terra ferma
Ameland
Illa
Illa de l’arxipèlag frisi, sota l’administració de la província de Frísia, Països Baixos, separada de terra ferma pel Waddenzee.
És constituïda per dunes, especialment al nord Els seus recursos econòmics més importants són la cria de cavalls i el comerç de productes hortícoles Les principals poblacions són Hollum i Nes op Ameland, que són ensems centres de turisme
Kolgujev
Illa
Illa situada a la part SE de la mar de Barents, a 75 km del continent.
Pertany a l' oblast’ d’Arkhangel’sk, Rússia L’altura mitjana és d’uns 80 m Hi ha molts llacs i aiguamolls La vegetació és de tundra Les principals activitats econòmiques són la cria de cérvols, la pesca i la caça
Madura
Illa
Illa d’Indonèsia, al NE de Java.
La natura del sòl no hi permet els arrossars, però hi possibilita bones collites de blat de moro i la cria de bestiar boví És terra d’emigrants La ciutat principal és Pamekasan La població és de llengua maduresa, bé que la llengua oficial és la malaia
Hierro
Illa
Illa de les Canàries, la més occidental de l’arxipèlag.
La capital és Valverde 5035 h est 2010 D’origen volcànic i molt muntanyosa, presenta relleus formats per cons volcànics i camps de lava la màxima altitud és el cim de Malpaso 1501 m Hi ha conreus de cereals i vinya i cria de cabres Des de mitjan anys vuitanta hom hi ha promogut el turisme Entre final de setembre i començament d’octubre del 2011 tingué lloc una important activitat sísmica, amb una cinquantena de terratrèmols que arribaren a una intensitat de fins a 4,3 graus en l’escala de Richter A mitjan octubre, una erupció volcànica submarina, a només uns tres o cinc …
Eubea
Illa
Illa de la mar Egea, Grècia, davant la costa oriental de la península Balcànica (3 654 km2).
Juntament amb l’illa de Skyros forma el nomós d’Eubea 4167 km 2 188410 h 1981 La capital és Calcis S'estén de forma allargada entre Tessàlia, al NW, de la qual és separada pel canal Oreon, i les illes Cíclades, al SE, i és parallela a la costa d’Àtica i Beòcia És molt muntanyosa, i és formada principalment per gresos, argiles i calcàries, del Cretaci al nord i al centre i permians al sud El relleu, amb abundància de formes càrstiques, s’alinea en direcció NW, torç cap a l’oest-est al sud i culmina al mont Dirfys, de 1747 m, al centre de l’illa Les planes litorals no són gaire desenvolupades…
Nauru
Illa
Estat
Estat insular de l’oceà Pacífic, uns 40 km al S de l’equador i 300 km a l’W de Kiribati; no hi ha cap capital oficial, però la ciutat seu del govern és Yaren.
La geografia L’illa, amb un perímetre de 19,5 km, és d’origen corallí i presenta una fèrtil faixa costanera on viu la població El clima és tropical, amb una estació monsònica de novembre a febrer La mitjana anual de pluja és de 455 mm El sector primari es redueix a l’explotació dels cocoters i la cria de porcins A l’interior hi ha grans dipòsits de fosfats de primera qualitat originats per capes de guano que ocupen els quatre cinquens de l’illa Hi treballa el 57% de la població activa i són exportats a Austràlia, Nova Zelanda, el Japó i Corea del Sud L’exhauriment d’aquests…
Mallorca
Illa
La més gran de les Illes Balears, que ocupa la posició central dins l’arxipèlag.
És situada entre els parallels 39° 15´ 45´ punta de ses Salines i 39° 57´ 15´ cap de Formentor de latitud N, i els meridians 2° 21´ 23´ punta Negra de Sant Elm i 3° 39´ 22´ cap de Pera de longitud E És separada uns 37 km de l’altra balear, Menorca, al N, i 81 km de les antigues Pitiüses, mentre que la distància de la costa continental supera els 200 km aquesta situació li confereix un grau elevat d’insularitat Les dimensions màximes de l’illa són 96 km d’E a W i 76 km de N a S amb una superfície de 3625,77 km 2 el 72,3% de la total de l’arxipèlag i 416…