Resultats de la cerca
Es mostren 39 resultats
es Vedrà
es Vedrà
Julian Blake (CC BY 2.0)
Illa
Illa pròxima a Eivissa, dins el municipi de Sant Josep de sa Talaia, davant l’extrem sud-occidental de l’illa, la més alta de les que la volten (382 m alt.).
A l’extrem de ponent té l’anomenada Bestorre 182 m La llargària de l’illa és de 1500 m Des del 2002 forma part de les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
illa de sa Torreta
Illa
Illot de la costa occidental de l’illa de s’Espalmador (Formentera), davant la cala de sa Torreta
.
illa del Toro
Illa
Illot de la costa occidental de Mallorca, dins el municipi de Calvià, davant la punta o banc d’Eivissa.
Hi ha un far
s’Espartar
Illa
Illa de la costa d’Eivissa (a 1,27 km), situada al sud-est de sa Conillera.
Té uns 875 m de llargària i 67 m d’altitud Forma part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
s’Espardell
Illa
Illa de la costa de Formentera, a llevant de s’Espalmador.
Té 1 950 m de llargària i 27 m d’alt Al sud, prop de la punta de Migjorn, hi ha l' illeta de s’Espardelló La punta de Tramuntana i la punta Galera són al nord i a l’est Hi ha un far Ha estat declarada espai natural de protecció oficial
ses Bledes
Illa
Escull
Grup d’illots i d’esculls, bastant separats de la costa occidental d’Eivissa, dins el terme de Sant Antoni de Portmany.
Els més importants són sa Bleda Plana 18 m alt i sa Bleda Redona 39 m alt L’anomenat na Gorra , el més pròxim a la costa, en dista uns 4,3 km Hom distingeix també es Vaixell , na Bosc , els esculls d’en Ramon i na Plana Formen part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclouen en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
Eivissa
Paisatge de l’interior de l’illa d’Eivissa
© Fototeca.cat
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Balears, en porció meridional i occidental amb relació al conjunt de les illes (és situada entre els paral·lels 30°50’40’’, al cap Falcó, i 39°06’22’’, al pla d’en Serra, lat N, i entre els meridians 1°17’27’’, al cap Jueu, i 1°37’48’’, al cap de Campanitx, long E).
La geografia Té una extensió de 567,51 km 2 11,3% de la total de l’arxipèlag, 170 km de costa i unes distàncies màximes de 41 km de N a S i de 15 km d’E a W Per la seva importància física i humana ocupa el tercer lloc entre les Balears, després de Mallorca i Menorca, respecte a les quals presenta diferències ben marcades, tant en el paisatge com en les activitats humanes Forma, per factors geogràfics de formació i veïnatge i sobretot de dependència lligams humans —de poblament, històrics, etc—, econòmics i administratius, la unitat administrativa suprainsular d’Eivissa i Formentera, conjunt…
Eivissa i Formentera
Illa
Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,1%…