Eivissa i Formentera

Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.

Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses. El 1998 la població era de 84.044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa (31.582 h el 1998) i 5.859 h a l’illa de Formentera. El 2001 la població era de 93.629 h, xifra que representa un increment de 9.585 h respecte al 1998. El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰. Els municipis d’Eivissa (34.826 h) i Santa Eulàlia des Riu (19.808 h), a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població. Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,1% sobrepassava els 65 anys.

Des del 1983, amb l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de les Illes Balears, gaudí d’una organització administrativa pròpia representada pel Consell Insular d’Eivissa i Formentera, que és integrat per 13 diputats (12 elegits per Eivissa i 1 per Formentera) que alhora formen part del parlament autonòmic. Arran de l’aprovació de l’Estatut d’Autonomia de 2007 se segregà en el Consell Insular d’Eivissa i el Consell Insular de Formentera. Les illes d’Eivissa i Formentera s’articulen administrativament en 6 municipis dels quals 5 (Eivissa, Sant Antoni de Portmany, Sant Joan de Labritja, Sant Josep de sa Talaia i Santa Eulària des Riu) corresponen a Eivissa i 1 a Formentera, que forma un municipi únic.

La seva economia és basada fonamentalment en el turisme i en les activitats que se’n deriven. L’any 2001, la població activa estava formada per 51.709 persones i la taxa d’atur era del 20%; el 2,4% dels treballadors ocupats es dedicava al sector primari, el 5% a la indústria, el 16,9% a la construcció i el 74% als serveis.