Resultats de la cerca

La capital és Portoferraio D’aspecte muntanyós, comprèn una àrea de roques sedimentàries a la part oriental, una de roques eruptives a la central i una cúpula granítica a l’occidental La principal riquesa de l’illa és el ferro, que hom troba a la costa d’orient És separada de la península Itàlica pel canal de Piombino Anomenada Aithalía en grec i Ilva en llatí, fou habitada pels etruscs, foceus, cartaginesos i romans A l’edat mitjana la posseïren els pisans i els genovesos Pertangué a Castella del 1596 al 1709, i després al regne de Nàpols adjudicada a França pel tractat d’Amiens…

Situada a la mar Tirrena, entre els golfs de Nàpols i de Salern És una illa muntanyosa puig Solaro, 589 m, continuació geològica de la península de Sorrento Els conreus principals són l’olivera, la vinya, els arbres fruiters cítrics i l’horta La costa, escarpada, només té dos ports Marina Grande i Marina Piccola Capri i Anacapri en són les poblacions més importants És un dels centres turístics més freqüentats de la Itàlia meridional Hi ha restes del Paleolític, els primers de la Campània Durant el IV millenni s’hi desenvolupà una cultura de ceràmica pintada d’influència balcànica…

Situada entre Malta i Tunísia, administrativament pertany a la província d’Agrigent L’economia gira entorn de l’agricultura cereals i vinya, la pesca i el turisme La proximitat de l’illa amb la costa nord-africana poc més de 100 km fins a Tunísia l’ha convertit, en època recent, en un dels punts de trànsit d’immigrants illegals i de refugiats, procedents del Magrib, l’Orient Mitjà i l’Àfrica subsahariana El pas d’aquests immigrants des de la costa nord-africana fins a l’illa, amb embarcacions irregulars en condicions molt precàries i controlat per màfies, s’inicià amb una certa intensitat al…

La capital és Càller Forma un ample quadrilàter de 270 km de llarg per uns 140 d’ample, al S de Còrsega, illa de la qual la separa l’estret de Bonifacio, i és a igual distància de Gènova, Menorca i Marsella Constitueix una regió amb estatut especial dins l’estat italià, i des del 2001 és dividida en vuit províncies Càller , Campidano Mitjà, Carbonia-Esglésies, Nuoro , Òlbia-Tempio, l’Ollastra , Oristany i Sàsser La geografia Geològicament, Sardenya presenta una estreta relació amb l’illa de Còrsega constitueix un fragment del sòcol hercinià tallat per nombroses falles, que presenta…

La geografia Situada al SW de la península itàlica, la’n separa l’estret de Messina, i n’és prolongació Presenta una forma triangular, els vèrtexs de la qual són la Punta del Faro o Peloro, cap Boeo o Lilibeo i la Punta delle Correnti Morfològicament, és un conjunt dissimètric que reprodueix la morfologia de la Itàlia meridional La serralada del N és prolongació dels Apenins, mentre que els turons i altiplans del S recorden els relleus de la Pulla i la Basilicata La serralada del N, parallela a la costa i amb una llargària de 250 km, aïllant aquella de les terres de l’interior, és formada per…

L’illa dóna nom també al mateix arxipèlag, la població del qual es concentra a la ciutat de Lipari Hi ha indústria basada en l’extracció de la pedra Les excavacions de l’acròpolis de la ciutat han revelat un ric emplaçament humà que remunta al Neolític

L’altura màxima és un volcà inactiu, l’Epomeo 789 m Les terres són fèrtils i ben conreades Té una central geotèrmica i una estació termal És un port pesquer A la costa oriental hi ha un castell construït per Alfons IV de Catalunya-Aragó El 1284 el futur Carles II de Nàpols cedí l’illa a Roger de Lloria, el qual l’ocupà en nom de Pere II de Catalunya-Aragó Perduda, Alfons IV de Catalunya-Aragó la tornà a ocupar el 1423 i, en conquerir 1443 el regne de Nàpols, hi establí una colònia de catalans per tal que es barregessin amb la població autòctona perquè aquesta no es revoltés, i…

És el resultat de la unió de quatre illes aturonades que tanca pel nord-oest el golf d’Asinara 60 km d’amplada Els seus habitants viuen principalment de la pesca

Consta de materials volcànics i mostra restes de quatre cràters Gairebé tots els seus habitants viuen a la població homònima, coronada per un castell