Resultats de la cerca
Es mostren 24 resultats
Tinos
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea, entre Andros i Míkonos.
En bona part muntanyosa 712 m alt, hom hi conrea vinya i oliveres i té una petita producció de seda La capital, Tinos ~3000 h, és a la costa meridional, i el seu port és un punt important de comunicacions A l’antiguitat formà part de la lliga de Delos En poder dels venecians des del 1204, fou presa pels turcs el 1718 i conquerida pels grecs el 1830 Als afores del poble de Tinos hi ha el monestir ortodox d’Evanguelístria, que, a partir d’unes aparicions de la Mare de Déu a la monja Pelàgia venerada com a santa, el 1822, es convertí en un centre molt important de pelegrinatge
Skyros
Illa
Illa de la mar Egea, del grup de les Espòrades del Nord, Grècia, a l’E d’Eubea.
La capital és Skyros Bestiar, pesca i turisme
Siros
Illa
Illa de les Cíclades, Grècia, a la mar Egea.
La capital és Hermúpolis Produeix olives, vi i cereals, però l’activitat principal és la pesca La capital, que ho és també de totes les Cíclades, constitueix un important centre comercial i marítim de l’Egea Prop del poble de Vari hi ha un santuari, catòlic, anomenat Φανερωμένη Faneromeni , ‘L’apareguda’, on és venerada la Mare de Déu de la Mercè, amb festa el 24 de setembre Els seus orígens no són encara estudiats, però les notícies conegudes no van més enllà del final del segle XVIII o principi del segle XIX
Samotràcia
La Victòria de Samotràcia (segles III-II aC), escultura trobada el 1863 a l’illa grega del mateix nom (Musée du Louvre, París)
© Corel Professional Photos
Illa
Illa grega de la mar Egea, Grècia, al nomós d’Hebros, davant la costa macedònica.
Travessada per una serra que culmina al mont Fengari 1600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el segle VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de Victòria de…
illa Plana
Illa
La més extensa i poblada de les illes valencianes, situada 4,3 km al SE del cap de Santa Pola, a l’Alacantí.
És una massa allargassada 1 750 m per 300 d’amplada màxima, de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a illuminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau E, la Galera S i la Cantera W i alguns afloraments d’esculls El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la…
Paros

Paros Vista de Parikia
Illa
Illa de l’arxipèlag de les Cíclades, a la mar Egea, Grècia.
Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’Asclepi, d’…
Leros
Illa
Illa de Grècia, a la mar Egea.
Constituïda per un basament cristallí recobert de sediments calcaris, té forma irregular i presenta unes costes molt articulades La població viu de l’agricultura A l’antiguitat sofrí la influència de Milet i restà vinculada a la lliga delioàtica Ha estat utilitzada com a camp de deportació dels presos polítics
illeta dels Banyets

Illeta dels Banyets
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Illa
Jaciment arqueològic
Illot de la costa de l’Alacantí, pertanyent al terme municipal del Campello, al nord del barri del Carrer del Mar.
És situat en una antiga península, separada de la costa a causa d’un terratrèmol i tornada a unir al continent l’any 1943 Actualment forma un promontori de 200 m de longitud per 100 m d’amplada màxima L’hàbitat, de poc més de 4000 m 2 , es concentra en els dos terços occidentals i s’organitza de forma regular a partir d’un carrer central de 3,5 m d’amplada S’hi han documentat dos temples ibèrics, un magatzem i una gran casa senyorial, que daten d’entre la primera meitat del segle V aC i el segle III aC Tot això, juntament amb l’abundància de materials d’importació grega i púnica, així com la…