És una massa allargassada (1 750 m per 300 d’amplada màxima), de direcció WNW-ESE, de gresos i conglomerats, amb una alçària mitjana de 4 a 8 m, amb un màxim de 16 a la Torre, prop d’on hom establí un far que ja no funciona, puix que el del cap de Santa Pola és prou potent per a il·luminar l’arxipèlag format per l’illa Plana, els illots de la Nau (E), la Galera (S) i la Cantera (W) i alguns afloraments d’esculls. El sector del far, a l’E, és més alt per la presència de bretxes i roques basàltiques. El sector W, immediat a l’illot de la Cantera, forma una península ocupada pel poble de la Nova Tabarca. Les costes són força articulades (6 km a tot l’arxipèlag), i la navegació és difícil pels baixos fons que s’estenen a ambdós extrems, més perillós el de l’E, entre la punta Falcó i l’illot de la Nau. El freu de Tabarca, però, entre l’illa i el cap de Santa Pola, és defugit pels vaixells d’altura.