Resultats de la cerca

Separada de l’illa de Naxos per un canal de 5 km de llargada, és de forma oval i presenta en la costa occidental una petita badia, al fons de la qual es troba la població homònima Conreus de cereals i tabac Famosa a l’antiguitat pel seu marbre marbre de Paros , pertangué a la ‘cultura de les Cíclades’ fins al segle XVII aC Després de l’època micènica segles XIV-XII aC, els jonis li donaren un impuls important, sobretot en el comerç i en les colonitzacions Grècia la recuperà als turcs el 1821 Conserva restes de la seva història antiga l’acròpolis, les muralles i els santuaris d’Asclepi, d’…

Travessada per una serra que cumina al mont Fengari 1 600 m, a la part SE, els conreus de cereals alternen amb la garriga i el bosc a les zones més elevades La població es concentra a Samotràcia, la capital, dita també Khōra Habitada pels caris, pels tracis i pels samis vers el s VIII aC, participà en la lliga naval àtica 478 aC Caiguda en poder macedònic, passà després als romans i als bizantins Possessió genovesa 1530, fou presa pels turcs i recuperada 1912 pels grecs Cèlebre antigament pels cultes mistèrics, conserva restes arqueològiques importants, entre les quals la de Victòria de…

Important centre turístic La capital, Rab, d’aspecte medieval, fou bisbat catòlic fins el 1828

La capital és Quios 24 070 h 1981 Situada prop de la costa de l’Àsia Menor de la qual resta separada pel canal de Quios, té conreus importants de vinya i de fruita Colonitzada pels jonis al II millenni, es mantingué independent fins al s VI aC Contrària d’Atenes, s’hi alià posteriorment i formà part de la segona lliga marítima 378 aC Possessió romana, tingué una gran importància comercial sobretot pels seus vins i fou disputada, a l’edat mitjana, per Gènova i Venècia, fins que els turcs se n'empararen Al s XIX fou un dels centres més destacats del moviment nacionalista hellènic i…

Constitueix una regió administrativa de Grècia, dividida en quatre nomoí Càndia, Canea, Lasíthion i Réthymnon La capital és Càndia És de forma allargada d’oest a est té 260 km de longitud i uns 60 d’amplada El relleu és muntanyós, format per tres massissos calcaris separats per depressions, parallels a la costa meridional D’oest a est hi ha el mont Levkà 2 452 m, l’Ida 2 456 m i el Diktē 2 148 m La plana costanera més gran és la de Messarà, a la part meridional La costa meridional és abrupta i espadada, i la septentrional és retallada per profundes badies El clima és mediterrani, molt sec…

És al sud-est de la península d’Ístria, i té forma allargada A l’interior de l’illa hi ha el llac Vransko, a 68 metres sota el nivell de la mar Els recursos econòmics són l’agricultura vi, oli, fruita i la ramaderia d’ovins Els nuclis de població són Cres, al nord, i Osor, al sud

És l’illa de més altitud de l’arxipèlag de Dalmàcia 778 m, amb costes altes i penya-segats Hom hi explota pedreres de marbre i hi conrea vinya i oliveres Les localitats principals són els petits ports de Supetar, al nord, i de Bol, al sud L’illa fou dominada, successivament, pels romans, bizantins, narentans i magiars El 1278 passà sota el domini de Venècia fins el 1356, que sofrí breus dominacions d’hongaresos, bosnians, del rei de Nàpols i de Spalato Venècia hi dominà del 1420 fins al 1797 L’illa passà aleshores sota domini austríac, i el 1918 formà part de Iugoslàvia Annexada el 1941 a la…

De terreny abrupte i de sòl sec, la principal riquesa és a les planes de l’oest fruita, vi, cereals, on es troba la població principal, Egina, port de pesca i centre comercial de l’illa

Conreus de vinya i olivera Els principals nuclis de població són Citera i Pòtamos Segons la mitologia hi nasqué Afrodita, que arribà a l’illa damunt una onada Políticament fou un punt estratègic, sobretot durant la guerra d’Arquidam el 425 aC, Nicies l’ocupà, amb la qual operació completà el blocatge del Peloponès

Fou important en època antiga per motius religiosos i comercials Segons una llegenda mitològica, Leto, que fugia de la ira d’Hera, hi infantà Apollo i Àrtemis Habitada ja a l’època micènica, tingué uns anys de decadència durant les guerres mèdiques El 478 aC, després de la derrota dels perses, els pobles jònics hi constituïren la lliga de Delos Posteriorment l’illa depengué d’Atenes i, durant un curt període, d’Esparta Independent des del 314 aC, el 166 aC fou lliurada als atenesos pel senat romà amb la concessió de port franc, la qual cosa li proporcionà un gran apogeu comercial Saquejada la…