Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Algira
Illa
Antiga illa a l’Ebre, dins el terme de Tivissa (Ribera d’Ebre), adquirida al s. XIII pels templers de Miravet.
Assecat el braç del riu que la separava de la terra ferma durant la segona meitat del s XIX, Algira és actualment compresa en la partida de Vilanova
illa del Príncep Eduard
Illa
Illa del Canadà, que en constitueix una província, la més petita del país, al S del golf de Sant Llorenç.
La capital és Charlottetown Té un ric patrimoni forestal, i hom hi conrea cereals i hi cria bestiar Hi ha un pont que la uneix amb la terra ferma
Walcheren
Illa
Illa de la mar del Nord, a la província de Zelanda, Països Baixos, entre el braç oriental de l’Escalda, al N, i l’occidental, al S.
És unida, a través de ponts i dics, amb les altres illes del delta de l’Escalda i amb la terra ferma Conreus de bleda-raves i d’arbres fruiters Hi ha la capital de Zelanda, Middelburg, i també el centre principal, Vlissingen
Noirmoutier
Illa
Illa de l’Atlàntic, situada davant la Vendée, a l’actual País del Loira, França.
La ciutat més important és Noirmoutier-en-l’Île 4 518 h 1982 Unida pràcticament a la terra ferma durant la marea baixa, viu gairebé exclusivament dels recursos de la pesca i de les salines Ocupada pels romans a l’antiguitat, el 667 hi fou fundat un monestir Heri monasterium , que donà nom a l’illa i que fou habitat fins a l’època de la conquesta dels normands 820 Aquests hi romangueren fins al s X
Reichenau
Illa
Illa del llac de Constança, unida per un terraplè amb la terra ferma.
Pertany al land de Baden-Württemberg, RF d’Alemanya Carles Martell hi fundà el 724 un monestir benedictí que es compta entre els centres més importants de la cultura carolíngia S'hi conserven tres esglésies romàniques la catedral de Santa Maria i Sant Marc, al Mittelzell s VIII, reconstruïda en 900-1048 la basílica de Sant Pere i Sant Pau, al Niederzell s XI-XII, amb frescs del XII, i la collegiata de Sant Jordi, a l' Oberzell de ~900, reestructurada als s X i XI
Oloron
Illa
Illa de la costa atlàntica, la més gran del golf de Biscaia, al departament francès de Charente Marítim (30 km de longitud; 175 km2).
De forma allargada, és separada de la terra ferma per un canal marítim anomenat pertuis de Maumusson bé que, des del 1966, un viaducte de peatge de 3 027 m de llarg la uneix al continent Produeix hortalisses, fruita, vi i farratges i, en alguns llocs, és important l’ostreïcultura La població més important és Saint-Pierre-d’Oléron, mentre que Le Château-d’Oléron, situat al SE, constitueix el port de l’illa Aquesta formà part d’Aquitània a l’edat mitjana i fou conquerida pel rei de França el 1370 Són famosos els Roles d’Oloron , costums marítims dels s XII-XIII redactats d’acord…
Ameland
Illa
Illa de l’arxipèlag frisi, sota l’administració de la província de Frísia, Països Baixos, separada de terra ferma pel Waddenzee.
És constituïda per dunes, especialment al nord Els seus recursos econòmics més importants són la cria de cavalls i el comerç de productes hortícoles Les principals poblacions són Hollum i Nes op Ameland, que són ensems centres de turisme
Usedom
© Oficina de Turisme de Polònia
Illa
Illa de la mar Bàltica, al golf de Pomerània, entre la badia de Szczecin i la Bàltica, separada de la terra ferma per la desembocadura del Peene.
Té 445 km 2 Des del 1945 és dividida entre la República Democràtica Alemanya, República Federal Alemanya després de la reunificació i Polònia, la qual en posseeix 90,8 km 2 El centre principal és Swinoujście, avantport de Szczecin És zona d’estiueig
Faros
Illa
Illa de la mar Mediterrània, a Alexandria, unida a terra ferma a l’època del faraó Ptolemeu Soter (s II aC), actual península de Râs et-Tîn.
Aquell mateix faraó hi féu construir el famós far, una de les set meravelles de l’antiguitat, de planta quadrada i amb una alçada de 135 m s’ensorrà al s XIV