Resultats de la cerca
Es mostren 29 resultats
sa Dragonera
© Fototeca.cat
Illa
Illa de la costa sud-occidental de Mallorca, a ponent d’Andratx.
Orientada de NE cap de Tramuntana a SW cap de Llebeig, ha estat interpretada geològicament com una “escata” despresa de l’extrem oest de la serra de Tramuntana, de 4 km de llargada per 1 km d’amplada màxima El relleu és accidentat a la cara orientada al continent, amb un litoral inaccessible i rectilini que cau a plom d’una cinquantena de metres —i fins de 311 al punt culminant, el cingle de na Pòpia o na Popis, nom mig oblidat— També la mar és profunda en aquest sector, car assoleix la isòbata de 70 m a 200 o 300 m del cap de Llebeig Altrament, la cara que mira a Mallorca rarament ultrapassa…
sa Conillera
Illa
Una de les illes més extenses entre les pròximes a Eivissa i Formentera, del municipi de Sant Josep de sa Talaia.
Entre el cap Blanc, al sud, i es Cavall, al nord, hi ha una distància de 2125 m El cap de s’Àguila avança a ponent L’illa té un far i 68 m d’altitud màxima És davant la badia de Portmany Forma part dels anomenats illots de Ponent , i des del 2002 s’inclou en les reserves naturals des Vedrà, es Vedranell i els illots de Ponent
sa Roqueta
Illa
Nom que els habitants de les Illes Balears donen a la respectiva illa natal.
illa de sa Torreta
Illa
Illot de la costa occidental de l’illa de s’Espalmador (Formentera), davant la cala de sa Torreta
.
Diu
Illa
Illa de l’Índia, a la mar d’Aràbia, que juntament amb Goa i Daman constitueix el territori de Goa, Daman i Diu.
La capital és Diu L’economia es basa en l’agricultura arròs, coco, melca i en la pesca Ocupada pels portuguesos el 1515, la plaça forta fou construïda després d’un acord amb el xa de Gujarat 1535 Sofrí uns quants setges i fou temporalment ocupada pels àrabs 1670-1717 Administrativament depengué de Goa del 1961 al 1987, amb la qual formava, juntament amb Daman, un territori de la Unió
es Vedranell
Isabel Ferrer (CC BY-SA 2.0)
Eivissa i Formentera
Illa
Unitat administrativa de les Balears que comprèn les illes d’Eivissa, Formentera i tota una sèrie d’illes i illots circumdants: s’Espalmador, es Vedrà, Tagomago, sa Conillera, etc.
Històricament, i des del món grecoromà, hom ha donat a aquestes illes el nom de Pitiüses El 1998 la població era de 84044 h a l’illa d’Eivissa, el 40% dels quals vivien al municipi d’Eivissa 31582 h el 1998 i 5859 h a l’illa de Formentera El 2001 la població era de 93629 h, xifra que representa un increment de 9585 h respecte al 1998 El 2001 el saldo vegetatiu fou del 5,9‰ Els municipis d’Eivissa 34826 h i Santa Eulàlia des Riu 19808 h, a l’illa d’Eivissa, concentraven el 58,3% de la població Per edats, el 16% del cens tenia menys de 15 anys, el 71,9% era població adulta i el 12,1%…
Stromboli
blucolt (CC BY-SA 2.0)
Illa
Volcà
Illa de la mar Tirrena, la més septentrional del grup de les illes Eòlies.
És formada per un volcà 926 m en activitat constant Un petit nucli de població hi viu de la pesca, de la producció de malvasia i del turisme
ses Illetes
Illa
Grup d’illots de la costa meridional de Mallorca, a la badia de Palma, dins el terme de Calvià (al límit amb el de Palma).
Al més gran illa de sa Torre hi ha una torre de defensa, bastida el 1580 els altres s’anomenen illes de s’Estenedor i de sa Caleta aquesta és davant la caleta de Bendinat, dita també platja de ses Illetes