Resultats de la cerca

Fundat el 1950, tingué com a eix les seccions d’handbol i d’hoquei sobre patins La secció d’handbol s’independitzà poc després de la fundació del club i creà l’Handbol Arrahona, mentre que la d’hoquei sobre patins nasqué la temporada 1956-57 La temporada següent arribà a la màxima categoria estatal i l’any 1959 guanyà el Campionat d’Espanya absolut Després de diverses temporades en l’elit espanyola i d’assolir el subcampionat d’Espanya l’any 1965, desaparegué per manca d’installacions i per problemes econòmics

Fou fundat el 1909 amb el nom de Llevant FC El primer ascens a la primera divisió arribà el 1963, però l’equip només hi romangué dues temporades Els anys setanta es consolidà en la segona divisió i arribà a ésser entrenat durant uns quants mesos per Johan Cruyff El 2004, amb Manuel Preciado, es proclamà campió de la segona divisió i tornà a primera Però al final de la temporada 2004-05 novament perdé la categoria, que tornà a recuperar en les de 2006-2007 i 2007-2008, després de la qual va baixar novament a segona divisió Afectat de greus problemes econòmics, al desembre de 2008…

Nasqué el 1893 com a grup coral amb el nom de La Marsellesa Al principi del segle xx organitzava representacions corals i teatrals, balls i concerts Disposava de cafè social, biblioteca, club d’escacs i de billar i s’hi impartien classes d’educació elemental Els anys trenta s’hi inauguraren escoles per a les famílies més humils i una secció de gimnàstica, i posteriorment, la de boxa i la de tennis de taula Entre els anys cinquanta i seixanta participà en campionats d’escacs, billar, hoquei sobre patins, bàsquet, atletisme i tennis de taula, i organitzà combats de boxa amateur i exhibicions de…

Constituït el 13 de març de 1987 d’acord amb la carta olímpica, fou presidit per l’alcalde de Barcelona Pasqual Maragall i en fou conseller delegat Josep Miquel Abad, càrrec des del qual dirigí l’organització dels Jocs El seu màxim òrgan de govern era l’assemblea general formada per més de cent persones representants de les quatre institucions que integraven el consorci olímpic L’organigrama s’establí en divisions o comissions de treball, com són planificació i control, administració i finances, infraestructures, comunicació i imatge, esports, tecnologia, organisme de ràdio i televisió,…

La secció de basquetbol es creà l’any 1941, sota la presidència de Marcellí Jordà L’any 1944 aconseguí l’ascens a la primera categoria catalana, en la qual jugà fins la temporada 1958-59 Durant aquests anys destacaren jugadors com Rojas, Camps i Cortés, que acabarien jugant en equips de primera línia com el Joventut de Badalona o el Real Madrid El club visqué la seva època daurada entre el 1973 i el 1978, quan competí en la màxima categoria del basquetbol estatal sota la direcció tècnica d’Aíto García Reneses i la presència de jugadors com Oleart o Mendiburu El 1979 debutà en competició…

Fundat l’any 1951 per Joaquim Rodríguez Rosselló, fou un dels clubs catalans més destacats durant la dècada dels anys seixanta i principi dels setanta, especialment gràcies a les seccions de basquetbol, handbol, beisbol i voleibol També tingué seccions de rugbi, hoquei sobre patins, patinatge de velocitat, ciclisme i futbol femení Inicialment se situà al Picadero Andaluz de l’avinguda Diagonal, el 1954 es traslladà a una pista de la carretera de Sarrià i el 1965 a uns terrenys propers al Camp Nou a la travessera de les Corts Fou patrocinat per Damm i per Filomatic, i popularment fou conegut…

Instituïdes, segons la llegenda, per Hèracles mateix, en una edat remota, hom accepta, des del punt de vista històric, l’any 776 aC com a data de la primera celebració, atès que és la que apareix a la llista dels vencedors, escrita per Hípies d’Èlide al segle V aC Sempre foren presidides pels eleus i, si en un principi només hi hagué la participació de la gent de l’Èlide, gradualment cresqué llur popularitat, que hi feu acudir gent de tota la Grècia, i fins de les colònies d’Occident i d’Orient Dies abans de l’acabament de l’estiu, diversos missatgers proclamaven la treva sagrada, anunciaven…

De ciutat candidata a ciutat seu La vocació olímpica de la capital catalana quedà palesa en els diferents intents per acollir els Jocs 1924, 1936, 1940 i 1972, que no reeixiren bàsicament per circumstàncies polítiques o bèlliques, tot i que el 1936 s’hi havia celebrat l' Olimpíada Popular  Finalment s’aconseguí l’objectiu amb la candidatura per als Jocs Olímpics del 1992, que l’alcalde de Barcelona, Narcís Serra, anuncià públicament el 31 de gener de 1981 L’any 1982 Romà Cuyàs redactà el primer estudi de viabilitat del projecte olímpic Projecte de Jocs Olímpics Barcelona 1992 Primeres…